La setmana passada vam veure què era una competència, com fer-la servir, com apredendre-la, què necessitàvem per ser competents, etc. Però ens vam quedar sense saber com avaluar tot aquest procés d'aprenentatge.
El motiu és evident, el procés d'avaluació és molt complicat i necessitàvem tota una entrada per explicar-ho.
Així doncs...
Què entenem per avaluació?
Penso que amb aquest mapa conceptual que he elaborat sobre l'avaluació (segons Zabala majoritàriament) ha de quedar prou clar.
Per altra banda, Neus Sanmartí, exposa que l'avaluació coporta un recull de dades sobre l'alumnat, un anàlisi d'aquestes així com l'emisió de judicis a partir d'aquestes i, partir d'aqui, una presa de decisions què:
- Si s'orienten a regular les dificultats i errors que sorgeixen durant el procés d'ensenyament-aprenentatge podem parlar de:- Una avaluació formativa on les decisions les pren el professorat.- Una avañuació formadora on les decisions les pren l'alumne.
- Si es relacionen amb la valoració dels resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge, podem parlar d'una avaluació qualificadora-acreditativa on les decisions comporten diferenciar graus d'aprenentatge i orientar, classificar o seleccionar l'alumne.
Moltes vegades les finalitats es barregen i es tendeix a confondre-les creant dispersió i falta de comprensió entre l'alumnat.
Isabel Solé i José Luís Castillo, afegeixen que “moltes vegades els judicis i les valoracions que fem del nostre alumnat sovint estan influïts per diferents factors que no tenen gaire a veure amb una observació acurada i objectiva” i què “necessitem una avaluació reguladora, de processos on l'alumne vegi el què està fent i cap on s'orienta i d'una forma personalitzada”.
"Atenció personalitzada"
http://www.flickr.com/photos/uiowa/5497038957/sizes/z/in/photostream/
Per arribar a assolir una funció reguladora de l'avaluació i la capacitat d'autorregular-se hi ha que seguir una sèrie de passos que Sanmartí ens estableix i ens explica com:
- Identificar els objectius de l’activitat / activitats: saber per què i per a què es fa l'activitat i, així, reconèixer el què està ben fet i el que no.
- Anticipar i planificar l’acció per realitzar la tasca: qui ja sap dur a terme l'activitat, dedica més temps a planificar-la que a dur-la a terme i, avaluant els resultats no ajudem a aquestos alumnes a que vegin que el saber-ho fer és igual d'important que la planificació que comporta.
- Compartir els criteris d’avaluació: és important que els criteris d'avaluació els coneixin el professorat i l'alumnat per tal de saber el que és més important i el per què ho és.
José Luís Castillo ens diu que l'avaluació ha de ser un motor d'aprenentatge per a l'alumne, no de càstig, per tant, un condicionant del procés d'aprenentatge, per orientar aquest mitjançant els errors comesos.
Els nens que pregunten sempre al professorat com es fan les coses, si van per bon camí, si ho estàn fent bé, és clar que tindràn unes notes excel·lents, però no ahuràn assolit les competències que s'han marcat ja que no han arribat a l'objectiu amb autonomia.
"Autonomia"
http://www.flickr.com/photos/wwworks/3692990064/
Isabel Solé, per altra banda, ens explica que la finalitat bàsica de l'avaluació és que serveixi per intervenir, prendre decisions educatives, observar l’evolució i el progrés de l’infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats d’aula. Per tant, no avaluar per emetre judicis de valor ni etiquetar, sinó per obtenir informació que ens serveixi per aprendre dels erros.
Per aconseguir corregir els errors que cometen els alumnes el les tasques on troben més dificultats, es poden utilitzar estratègies molt diverses que Sanmartí exposa com:
- Aprenentatge cooperatiu i entre iguals: organitzar els alumnes de forma que els qui saben realitzaar la tasca de millor form ajudi a qui li costa més dur-la a terme.
- Preparar materials per al tractament de cada tipus de dificultat situats en racons d’aula, on es treballa en moments diferents. En alguns casos, també s’ofereixen materials d’ampliació, per a l’alumnat que no té massa dificultats.
- Organitzar una hora de “consulta” setmanal, on s’analitzin les causes de les dificultats detectades i es proposin maneres de superar-les en lloc de tornar a explicar el contingut. Per aixó cal una forta corrdinació del professorat ja que cadascú haurà d'adaptar aquesta hora al seu horari segons la "matèria problemàtica". Per altra banda, també pot haver-hi un espai per ampliar coneixements.
- Pactar contractes de treball al voltant de les dificultats a superar, especialment en els casos en què els problemes requereixin solucions a més llarg termini.
Per tant, per aixó neccesitarem uns criteris amb els que avaluar la qualitat del nostre treball. Parlem dels::
- Criteris de realització: aspectes o operacions que s’espera que apliqui l’alumnat en realitzar una determinada tasca (explicar fenòmens, resoldre problemes, etc.).
- Criteris de resultats: qualitat amb que s’apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i s'accepten a partir de valorar-ne la precisió, volum de coneixements, originalitat, etc.
"Cooperació entre iguals"
http://www.flickr.com/photos/usaghumphreys/3994209941/sizes/z/in/photostream/
I per concluïr, afegeix que en qualsevol cas, és imprescindible que les tasques d’avaluació orientades a valorar el nivell de desenvolupament competencial siguin contextualitzades, productives i complexes:
- Contextualitzada: tasca que planteja un problema o situació que té a veure amb la realitat i que demana aprofundir en com actuar i per què.
- Productiva: tasca que no reprodueix literalment les activitats realitzades per aprendre. Si es plantegen diferents qüestions, algunes poden ser reproductives, però la majoria han de tendir a avaluar si l’alumnat és capaç de transferir co-neixements a noves situacions
- Complexa: tasca d’avaluació que, per donar-hi resposta, obliga l’alumnat a mobilitzar sabers ben diversos i a interrelacionar-los.
La comunicació, és important en el procés d'avaluació?
La resposta es clara, SI.
Tal com ens expressa Isabel Solé, la informació de l'avaluació ha d'arribar tant a l'alumne com a les famílies, és clar que el llenguatge no serà el mateix però s'ha de deixar de banda la comunicació tan freda a l'hora de l'avaluació entre el mestre i l'alumne, i reforçar la iteracció dels pares a l'hora d'avaluar.
A més l’avaluació influeix i condiciona la imatge que el nen es va formant en relació amb les seves capacitats i amb les seves possibilitats de seguir amb un cert èxit la seva escolaritat.
Compartir l'avaluació amb els infants de manera que aquesta motivi els alumnes i els animin a seguir millorant, creant estímuls que compensin la seva autestima i reforci les seves ganes de seguir aprenent, sempre, és clar, relacionant l'avaluació inicial i la processual.
I compatir l'avaluació amb les famílies ja que la valoració de la família condiciona la identitat i la seguretat de l'infant. No escau que la visió de pares i mestres sigui igual, aixó ens servirà per a que sorgeixin diferents opinions que puguin ajudar a l'alumne a millorar de diferents formes, creant alternatives; però sempre col·laborant per a assolir una bona formació de l'alumne de forma responsable.
"Importància de la família"
http://www.flickr.com/photos/familymwr/4903625620/sizes/m/in/photostream/
Per acabar, hi ha que mencionar l'avaluació de l'atenció a la diversitat, on és necessari principalment avaluar si s'ha atès correctament i les activitats estaven ben adaptades segons les exigencies.
En aquestes circumstàncies és molt important l'avaluació inicial i formativa per a conèixer la situació de l'alumnat, però no és suficient. També és important saber la situació de cada alumne en aquestos aspectes i especialment ens els casos de major gravetat acondicionar especialistes professionals a més del suport familiar ja què en alguns casos serà necessària una avaluació més sistemàtica.
"Atenció a la diversitat"
http://www.flickr.com/photos/r_ortega/522748666/sizes/z/in/photostream/
Es conclusió m'agradaria dir que en molt poc temps la societat pateix molts de canvis, l'auge de les tecnologíes de vegades no sabem si és bo o dolent a l'hora d'establir relacions amb els demés. Però el que si és cert, és que no podem seguir avaluant activitats totalment propedèutiques, vivimim en un món real on necessitem educar per a un món real, amb problemes complexos i on en poc temps es renoven necessitats i tipus d'activitats.
"Caricatura a l'educació de la vida real"
Pensem que ja quasi ningú fa servir les antigues màquines s'escriure, però seguim sabent el què són. Per què amb l'educació passa al contrari? Tothom sap que han de canviar molts aspectes i no volem que s'aprengui com als anys dels nostres àvis, però ho seguim fent exactament de la mateixa forma.
"Canvi de la societat, de l'estona en família"
Recapacitin senyors i senyores! Avançar en les noves tecnologies i innovar no és deixar de banda les estones en família i evadir-se del món! És utilitzar aquestes tecnologies com a complement d'estudi, com a ajuda per ampliar coneixements.
Noves generacions de mestres, nous tipus d'ensenyament-aprenentatge, som-hi! Podem canviar-ho!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
No hay comentarios:
Publicar un comentario