L'educació infantil

Aquesta setmana, encara que una mica tard, dedicarem l'entrada a l'educació infantil en general, des d'una perspectiva que s'anirà concretant poc a poc.

Per començar, abans d'entrar en tema, hi ha que aclarir un petit matís que encara es segueix confonent avui en dia i que la tradició no ens ha deixat definir com cal.

Parlem del terme ESCOLETA vs. GUARDERIA

Què en pensau? Com es diu? Es el mateix? Es fa el mateix?

La resposta és molt senzilla, només ens hem de fixar en els noms que emprem, una escoleta és una escola petita, una guarderia és un lloc on guarden ja siguin nens o objectes. Fa gana de riure, oi? A mí no me'n fa tanta i el perquè és contundent, a una escola s'ensenya, a una guarderia m'emmagatzemen el que porti, com ja he dit, sigui el meu fill o sigi el meu abric. Per descomptat, no cal dir on portaria al meu fill als seus primers anys d'aprenentatge.

"Sé que portaria al meu fill a un lloc amb un cartell on es pogués llegir: ESCOLETA"

http://www.flickr.com/photos/54997000@N04/5104694384/sizes/z/in/photostream/

És per tant, que una vegada aclarit aquest concepte passem a fixar-nos a què li deim “escoleta”. Com ja he mencionat, parlant de la puresa de la paraula, veiem que el que hem anomenat com “escola petita” fa referència clara al lloc on ens nens d'infantil (de 0 a 6 anys) aprenen.


Bassant-nos en la lectura de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé "Aprende i ensenyar a l'educació infantil", desenvoluparem el tema de l'educació infantil.

I què aprenen?

Fer una ullada a les seves aules és endinsar-se en un món ple de fantasía i joc, tot però relacionat amb la aspectes de la vida que desenvoluparan en els pròxims anys. Parel doncs del joc simbòlic, aquell on el nen juga fent “ser” cuiner, policía, doctor, etc. jocs on es desenvolupi la realitat de l'entorn i veient en ells els pilars, anoments per Delós, on es sustenta l'educació: el saber (saber què és un metge), el saber ser (saber com es comporta un metge, imitant-lo), saber fer (saber actuar com un metge, també per imitació) i saber conviure (saber quin paper juga el metge a la societat).

Obligatori o no?

La llei vigent d'educació, la Llei Orgànica d'Educació, diu que no. A més, descriu l'etapa d'infantil com una etapa constituïda per dos cicles, un fins als 3 i l'altre fins als 6, totalment de franc per a tota la població encara que segueixen exisitint escoles concertades i privades on si es paga per a l'educació.

L'altra cara de la moneda és la utilitat d'aquesta etapa per a l'infant. És cert que no és obligatori l'escolarització en aquesta etapa, però com ja hem dit, l'escoleta no és una guarderia i per tant a l'escola s'aprén i, redundantment, com s'aprén, és útil.

Desglosarem aquest apartat utilitzant la nostra lògica:

• una escoleta és una escola
• dins una escola s'aprén
• el que s'aprén és útil per desenvolupar-se en l'entorn
• saber desenvolupar-se a l'entorn ajuda a seguir aprenent de forma més fàcil ja què ja es porta un camí fet fins aleshores que sabem com seguir poc a poc
• per tant, un nen que arriba a primer de primaria sense haver passat per infantil no tindrà el mateix punt de partida ni les mateixes facilitats que un que si l'ha fet

Es per tant que pregunto: Veieu l'etapa d'infantil necessària, encara que no sigui obligatòria?

Característiques i finalitats de l'educació infantil:

Esquemes d'elaboració pròpia

Principis metodològics i pedagògics:

En aquesta etapa hi ha que posar molta altenció en la diversitat dels alumnes, individualitzar cada cas ja què la diferència es toba molt més destacada pel temps de desenvolupament al ser tan petits, és a dir, no trobem una diferència entre un nen de 6 anys y un de 7 però si entre un nen de 1 any y un de 16 mesos. A més, l'acció educativa a d'estar orientada a què cada infant crei la seva identitat, acceptant les diferències i limitacions de cadascú i que no davalli l'autoestima en cap moment.

Així doncs, els continguts hauràn se ser globalitzadors i que cridin l'atenció de l'alumne mitjançant un significat que es pugui relacionar amb l'activitat que es duu a terme, sent aquestes, sempre, simbòliques i lligades a la vida real.

Mai però es deixaràn de banda els continguts que hauràn d'assolir en aquesta etapa com: el coneixement de si mateix, l'autonomia en activitats qüotidianes, el coneixement de l'entorns que els envolta i la introducció a la comunicació oral i escrita i matemàtica bàsica ja sigui aquesta última amb dibuixos o escriptura senzilla.

Tot aixó es durà a terme en un ambient d'afecte i confiança on el nen es pugui desenvolupament lliurement, aumentar la seva autestima i afavorint la integració social de tots els infants.

En quant es refereix a la llengua, a les Illes Balears, el CAIB imposa la llengua catalana com a vehicular de l'aprenentatge en qualsevol de les àrees, l'últim any d'educació infantil s'introduirà una llengua estrangera, que normalment serà l'anglès.

Qui s'encarregarà de que tot això es coordini i es compleixi serà el mestre tutor del grup. A més, s'encarregarà de l’avaluació que haurà de ser global, contínua i formativa, mitjançant l’observació directa i sistemàtica; avaluant l’aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent i corregint les errades que en vagin veient per a propers cursos

Atenció a la diversitat

Hi ha que aprofitar la diversitat ja que com tots sabem, tots som diferents i a través de la relació amb els altres l’infant es descobreix i construeix la seva personalitat, a més, educar en la diversitat implica concebre l’educació de forma àmplia, oberta i flexible a causa de la necessitat d'adaptació a canvis inesperats, diferents punts de vista que ens facin canviar d'opinió, etc.

Per poder adequar-se als diferents nivells d’aprenentatge, el mestre ha de recollir informació sobre els infants i els seu context sociofamiliar (economia, procedència, predisposició, etc.).

En les situacions més extremes on hi hagi patologies o altres casos similars i en les quals intervinguin més d’un professional, és important mantenir una figura de referent que es trobi en tot el procés i que conegui bé a l'alumne, a la família i que conjuntament amb el mestre arribin a un acord benefición per al desenvolupament del nen. A l'aula, però, es farà el possible per a la integració del nen per a que no es senti discriminat, diferent o apartat de la resta mitjançant adaptacions curriculars ja siguin significatives o no segons el grau de la patologia.

Família i escola.

Durant tot el desenvolupament del nen, però sobretot a les seves etapes inicials, el coneixement i l'establiment d'acords a la família i a l'escola promouen el benestar del nen.

Les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en respecte entre ambdues parts, confiança i acceptació de peculiaritats de cadascú. No existeixen dues famílies iguals i no hi ha que tenir esquemes rígids de "com ha de ser una família". Dit això, el respecte a les peculiaritats i les diverses pràctiques educatives troben un referent on el nen pot trobar el seu propi camí de comportament i de convivència democràtica.

El contacte entre mestres ha de complir els objectius de: conèixer l'alumne, establir criteris educatius comuns, oferir models d'intervenció i relació i ajudar a conèixer la funció educativa de l'escola. Existeixen diversos canals (fomals i infomals) estructurats i que faciliten el contacte escola-família: reunions, entrevistes tant inicials com d'evaluació, etc. i sempre han de ser respectuoses, flexibles i consensuades per les dues parts.

La relació entre família i escola por veure's enriquida per la intervenció d'altres professionals, com per exemple psicopedagogs, que poden ajudar a trobar formes de treballar conjuntament per a extreure el màxim profit de l'aprenentatge del nen.

"La família: peça clau en el trencaclosques de l'aprenentatge"

http://www.flickr.com/photos/vimages/2910864268/sizes/z/in/photostream/

Avaluació del procés

L'avaluació ha de:

- ser concebut com a instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu, regulador del propi aprenentatge i de l’activitat educativa.

- ser coherent amb els objectius i no limitat a un recull quantitatiu de coneixements assolits

- tenin en compte els processos d’aprenentatge, ritmes, estils d’aprenentatge, desenvolupament de capacitats, la pròpia tasca educativa, etc.

- fer a l'alumne que prengui part en totes les avaluacions: pròpia, del grup i de la intervenció educativa.

- basar-se en l'observació contínua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida.

- tenir en compte a la família: per a fer-los partícips del progrés dels alumnes i per donar significativitat al recull de dades, etc.

Per acabar, i com ja és costum en mi, deixar una cançó per alegrar-vos el final d'entrada de blog. 

Com sabeu, i si no ho sabien ara ja si, m'encanta el tema de l'atenció a la diversitat. Així que aquesta cançó la dedico a tots els meus amics del centre de dia de l'Ajuntament d'Eivissa on vaig estar un parell de dies de pràctiques l'any passat i va ser una experiència inolvidable i molt gratificant.

Un petonet a tos i totes!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

_______________________________________________________________________

Bibliografia:

- http://www.slideshare.net/josetxu1953/aprender-y-ensear-en-educacin-infantil-8711107

- Power point sobre l'educació infantil - Gemma Tur Ferrer

- Llibre: "Aprendre i ensenyar a l'educació infantil" Autores: Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé; ed. Graó - Biblioteca d'Infantil. Última impressió setembre 2008.

- Apunts i grabació acústica de la classe cedits per Gemma Ferrer Guasch i a la qual li he d'agraïr des d'aquí. Moltes gràcies! ;)