L'educació infantil

Aquesta setmana, encara que una mica tard, dedicarem l'entrada a l'educació infantil en general, des d'una perspectiva que s'anirà concretant poc a poc.

Per començar, abans d'entrar en tema, hi ha que aclarir un petit matís que encara es segueix confonent avui en dia i que la tradició no ens ha deixat definir com cal.

Parlem del terme ESCOLETA vs. GUARDERIA

Què en pensau? Com es diu? Es el mateix? Es fa el mateix?

La resposta és molt senzilla, només ens hem de fixar en els noms que emprem, una escoleta és una escola petita, una guarderia és un lloc on guarden ja siguin nens o objectes. Fa gana de riure, oi? A mí no me'n fa tanta i el perquè és contundent, a una escola s'ensenya, a una guarderia m'emmagatzemen el que porti, com ja he dit, sigui el meu fill o sigi el meu abric. Per descomptat, no cal dir on portaria al meu fill als seus primers anys d'aprenentatge.

"Sé que portaria al meu fill a un lloc amb un cartell on es pogués llegir: ESCOLETA"

http://www.flickr.com/photos/54997000@N04/5104694384/sizes/z/in/photostream/

És per tant, que una vegada aclarit aquest concepte passem a fixar-nos a què li deim “escoleta”. Com ja he mencionat, parlant de la puresa de la paraula, veiem que el que hem anomenat com “escola petita” fa referència clara al lloc on ens nens d'infantil (de 0 a 6 anys) aprenen.


Bassant-nos en la lectura de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé "Aprende i ensenyar a l'educació infantil", desenvoluparem el tema de l'educació infantil.

I què aprenen?

Fer una ullada a les seves aules és endinsar-se en un món ple de fantasía i joc, tot però relacionat amb la aspectes de la vida que desenvoluparan en els pròxims anys. Parel doncs del joc simbòlic, aquell on el nen juga fent “ser” cuiner, policía, doctor, etc. jocs on es desenvolupi la realitat de l'entorn i veient en ells els pilars, anoments per Delós, on es sustenta l'educació: el saber (saber què és un metge), el saber ser (saber com es comporta un metge, imitant-lo), saber fer (saber actuar com un metge, també per imitació) i saber conviure (saber quin paper juga el metge a la societat).

Obligatori o no?

La llei vigent d'educació, la Llei Orgànica d'Educació, diu que no. A més, descriu l'etapa d'infantil com una etapa constituïda per dos cicles, un fins als 3 i l'altre fins als 6, totalment de franc per a tota la població encara que segueixen exisitint escoles concertades i privades on si es paga per a l'educació.

L'altra cara de la moneda és la utilitat d'aquesta etapa per a l'infant. És cert que no és obligatori l'escolarització en aquesta etapa, però com ja hem dit, l'escoleta no és una guarderia i per tant a l'escola s'aprén i, redundantment, com s'aprén, és útil.

Desglosarem aquest apartat utilitzant la nostra lògica:

• una escoleta és una escola
• dins una escola s'aprén
• el que s'aprén és útil per desenvolupar-se en l'entorn
• saber desenvolupar-se a l'entorn ajuda a seguir aprenent de forma més fàcil ja què ja es porta un camí fet fins aleshores que sabem com seguir poc a poc
• per tant, un nen que arriba a primer de primaria sense haver passat per infantil no tindrà el mateix punt de partida ni les mateixes facilitats que un que si l'ha fet

Es per tant que pregunto: Veieu l'etapa d'infantil necessària, encara que no sigui obligatòria?

Característiques i finalitats de l'educació infantil:

Esquemes d'elaboració pròpia

Principis metodològics i pedagògics:

En aquesta etapa hi ha que posar molta altenció en la diversitat dels alumnes, individualitzar cada cas ja què la diferència es toba molt més destacada pel temps de desenvolupament al ser tan petits, és a dir, no trobem una diferència entre un nen de 6 anys y un de 7 però si entre un nen de 1 any y un de 16 mesos. A més, l'acció educativa a d'estar orientada a què cada infant crei la seva identitat, acceptant les diferències i limitacions de cadascú i que no davalli l'autoestima en cap moment.

Així doncs, els continguts hauràn se ser globalitzadors i que cridin l'atenció de l'alumne mitjançant un significat que es pugui relacionar amb l'activitat que es duu a terme, sent aquestes, sempre, simbòliques i lligades a la vida real.

Mai però es deixaràn de banda els continguts que hauràn d'assolir en aquesta etapa com: el coneixement de si mateix, l'autonomia en activitats qüotidianes, el coneixement de l'entorns que els envolta i la introducció a la comunicació oral i escrita i matemàtica bàsica ja sigui aquesta última amb dibuixos o escriptura senzilla.

Tot aixó es durà a terme en un ambient d'afecte i confiança on el nen es pugui desenvolupament lliurement, aumentar la seva autestima i afavorint la integració social de tots els infants.

En quant es refereix a la llengua, a les Illes Balears, el CAIB imposa la llengua catalana com a vehicular de l'aprenentatge en qualsevol de les àrees, l'últim any d'educació infantil s'introduirà una llengua estrangera, que normalment serà l'anglès.

Qui s'encarregarà de que tot això es coordini i es compleixi serà el mestre tutor del grup. A més, s'encarregarà de l’avaluació que haurà de ser global, contínua i formativa, mitjançant l’observació directa i sistemàtica; avaluant l’aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent i corregint les errades que en vagin veient per a propers cursos

Atenció a la diversitat

Hi ha que aprofitar la diversitat ja que com tots sabem, tots som diferents i a través de la relació amb els altres l’infant es descobreix i construeix la seva personalitat, a més, educar en la diversitat implica concebre l’educació de forma àmplia, oberta i flexible a causa de la necessitat d'adaptació a canvis inesperats, diferents punts de vista que ens facin canviar d'opinió, etc.

Per poder adequar-se als diferents nivells d’aprenentatge, el mestre ha de recollir informació sobre els infants i els seu context sociofamiliar (economia, procedència, predisposició, etc.).

En les situacions més extremes on hi hagi patologies o altres casos similars i en les quals intervinguin més d’un professional, és important mantenir una figura de referent que es trobi en tot el procés i que conegui bé a l'alumne, a la família i que conjuntament amb el mestre arribin a un acord benefición per al desenvolupament del nen. A l'aula, però, es farà el possible per a la integració del nen per a que no es senti discriminat, diferent o apartat de la resta mitjançant adaptacions curriculars ja siguin significatives o no segons el grau de la patologia.

Família i escola.

Durant tot el desenvolupament del nen, però sobretot a les seves etapes inicials, el coneixement i l'establiment d'acords a la família i a l'escola promouen el benestar del nen.

Les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en respecte entre ambdues parts, confiança i acceptació de peculiaritats de cadascú. No existeixen dues famílies iguals i no hi ha que tenir esquemes rígids de "com ha de ser una família". Dit això, el respecte a les peculiaritats i les diverses pràctiques educatives troben un referent on el nen pot trobar el seu propi camí de comportament i de convivència democràtica.

El contacte entre mestres ha de complir els objectius de: conèixer l'alumne, establir criteris educatius comuns, oferir models d'intervenció i relació i ajudar a conèixer la funció educativa de l'escola. Existeixen diversos canals (fomals i infomals) estructurats i que faciliten el contacte escola-família: reunions, entrevistes tant inicials com d'evaluació, etc. i sempre han de ser respectuoses, flexibles i consensuades per les dues parts.

La relació entre família i escola por veure's enriquida per la intervenció d'altres professionals, com per exemple psicopedagogs, que poden ajudar a trobar formes de treballar conjuntament per a extreure el màxim profit de l'aprenentatge del nen.

"La família: peça clau en el trencaclosques de l'aprenentatge"

http://www.flickr.com/photos/vimages/2910864268/sizes/z/in/photostream/

Avaluació del procés

L'avaluació ha de:

- ser concebut com a instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu, regulador del propi aprenentatge i de l’activitat educativa.

- ser coherent amb els objectius i no limitat a un recull quantitatiu de coneixements assolits

- tenin en compte els processos d’aprenentatge, ritmes, estils d’aprenentatge, desenvolupament de capacitats, la pròpia tasca educativa, etc.

- fer a l'alumne que prengui part en totes les avaluacions: pròpia, del grup i de la intervenció educativa.

- basar-se en l'observació contínua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida.

- tenir en compte a la família: per a fer-los partícips del progrés dels alumnes i per donar significativitat al recull de dades, etc.

Per acabar, i com ja és costum en mi, deixar una cançó per alegrar-vos el final d'entrada de blog. 

Com sabeu, i si no ho sabien ara ja si, m'encanta el tema de l'atenció a la diversitat. Així que aquesta cançó la dedico a tots els meus amics del centre de dia de l'Ajuntament d'Eivissa on vaig estar un parell de dies de pràctiques l'any passat i va ser una experiència inolvidable i molt gratificant.

Un petonet a tos i totes!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

_______________________________________________________________________

Bibliografia:

- http://www.slideshare.net/josetxu1953/aprender-y-ensear-en-educacin-infantil-8711107

- Power point sobre l'educació infantil - Gemma Tur Ferrer

- Llibre: "Aprendre i ensenyar a l'educació infantil" Autores: Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé; ed. Graó - Biblioteca d'Infantil. Última impressió setembre 2008.

- Apunts i grabació acústica de la classe cedits per Gemma Ferrer Guasch i a la qual li he d'agraïr des d'aquí. Moltes gràcies! ;)

Fent una ullada al currículum...

Quan comencem a parlar de currículum?

L’origen de l’ús d’aquesta paraula té lloc al 1918 de la mà de Franklin Bobbit. Aquest autor, va definir currículum de dues formes: una, com el rang total d’experiències, dirigides o no, que es comprometen a desenvolupar les habilitats de l’individu; i l’altre, com la sèrie d’experiències d’entrenament conscientment dirigides que les escoles utilitzen per a completar i perfeccionar aquest desenvolupament mencionat anteriorment. Però, també és qui va definir currículum com aquella sèrie de coses que els nens i el joves han de fer i experimentar per a poder desenvolupar habilitats que els capacitin per a decidir assumptes de la vida adulta.

Tal com diu Pedro Villarrubia al seu blog Discentia (i cito textualment) "Alguien lo ha comparado con la Biblia, que permite múltiples interpretaciones. Sí, pero siguiendo una historia antigua, básica, lineal, dividida, conservadora: usted está aquí, si usted se aprende/interpreta/repite esto y aquello llegará hasta allá"

A Espanya, però, la LOGSE va impulsar un nou concepte de currículum que es manté amb la LOE i que abraça diverses corrents tal com ens exposa G. Sacristán. Així doncs, es tracta de superar la divisió que anomena G. Sacristán de: “Al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen”.

Esquema d’elaboració pròpia.

Per altra banda, S. Antúnez, ho resumeix en tres vessants:

Esquema d’elaboració propia

Per tant, i tal com ens exposa Antúnez, els elements del currículum responen a les preguntes: per a què?, què?, quan? i com?

Posem-ne un cas ben clar i que hem estat anomenant en les últimes entrades: els informes PISA. Recordem que Espanya es trobava al tercer lloc començant per la cua de tota Europa i el perquè molt senzill d’explicar: els resultats d’aquests exàmens eren nefastos a causa de la poca realitat que es trobaven els joves a les tasques que havien de desenvolupar a classe, és a dir, milions de problemes de peres i pomes a classe i cap on haguessin de manipular les pomes per a resoldre, per exemple, la fam al món.

És cert que hem posat un exemple prou exagerat però també és exagerat el problema on ens trobem.

I què fem malament?

Mirarem ara cap a Finlàndia, la seva educació és coneguda al món per l’elevada qualitat d’aquesta, però que ens diferencia de Finlàndia? Està clar, la legislació educativa.

Tant Finlàndia com nosaltres tenim un currículum a nivell nacional, però mentre a Espanya s’estableixen unes normes generals especificades per les Comunitats Autònomes, a Finlàndia només s’estableix una orientació general, cada municipi adapta el currículum al seu propi cas, sense cap intermediari regional. Per tant, a Finlàndia trobem llibertat de creació de currículum acadèmic.

A Espanya, a la legislació nacional se li solapa la legislació autonòmica que, malgrat la prohibició de totes les lleis educatives, es contradiuen amb el currículum nacional, minvant així la llibertat de currículum als municipis. I ja prou carregat està el currículum nacional on s’estableixen els mínims a assolir per l’alumnat, i què per tant no es poden modificar si no és per a augmentar-lo, com per a engreixar-lo més amb més mínims afegits de cada comunitat autònoma.

D’aquí una de les grans diferències que ens trobem: a Finlàndia, les decisions municipals sobre educació les prenen els docents dels instituts, és a dir, el professorat finlandès decideix de primera mà el currículum de l’alumnat, tenint així total autonomia de decisió al marge de tendències polítiques.

A Espanya però, com ja sabem, el professorat no té cap possibilitat de decidir sobre el currículum acadèmic dels seus alumnes i, per tant, no li queda un altre remei que passar any rere any lluitant per a assolir els mínims marcats pel currículum i què poques vegades es poden arribar a assolir, bé per falta de temps, bé per massa nombre de mínims a assolir, o bé per una horrible simbiosi d’ambdues. 

D'això en parla José Luís Castillo al seu blog Profesor en la secundaria quan diu (i torno a citar textualment) "Las horas de clase son limitadas; la atención real de nuestros alumnos, inestable; las horas en que reciben las clases hacen altamente compleja la plasmación de dicho currículum. Hablo de contextos educativos complicados. El profesor debe escoger con desgarro entre el qué o el cómo. Si decide interesar y atraer a sus alumnos para que desarrollen sus competencias comunicativas, que aprendan a leer con algún sentido y a expresarse con alguna facilidad... ello supondrá un número ingente de clases y de prácticas que no desarrollarán adecuadamente el currículum oficial"

I afegeix que "No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa", fet que podem adoptat com a consell per a la nostra futura vida com a docents.

 "Ensenyament cooperatiu, una forma d'estudi finlandès"

http://www.flickr.com/photos/slightlyeverything/6013657063/sizes/z/in/photostream/

Quines característiques hauria de complir el currículum?

- És únic d’etapa, per tant, no té en consideració currículums especials, és a dir, és un marc únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de suport únicament necessàries.

- S’utilitza com a instrument de treball, parlem doncs d’un document per a què el professor pugui desenvolupar i revisar la seva pràctica.

- És obert i flexible: obert perquè el nivell de concreció del currículum és ampli per a què es pugui completar a nivell de centre; i flexible per a què es pugui adaptar a qualsevol context educatiu.

- És descentralitzat, aportant així una elevada autonomia per a la gestió i desenvolupament del currículum.

- És científic perquè persegueix una pràctica pedagògica científica, basada principalment en el constructivisme i amb un enfocament investigador.

- També és sistèmic perquè  s’entén com un tot en el qual la modificació d’un element implica un canvi en un altre.

- Necessita d’un professorat professional, amb major formació i responsabilitat en la seva feina que treballi sobre a

- I, finalment, a més de complir diverses funcions com orientativa, prescriptiva, de control social, parlem d’un currículum obert ja què deixa un marge ampli al professor per concretar. I es permet que siguin els mestres els que el “tanquin”(el concretin).

La jerarquia dels nivells de concreció del currículum

Per a parlar de nivells de concreció hem de saber que aquests són les diferents entitats que van elaborant i filant, cada cop més prim, el currículum educatiu per a què, finalment, es realitzin les unitats didàctiques que s’hagin de dur a terme durant el curs, de forma que els alumnes assoleixin els mínims marcats havent fet les modificacions pertinents per al tipus d’alumnat que ens trobarem.

En primer lloc trobem el Ministeri d’Educació que elabora un currículum amb uns mínims a assolir a nivell nacional i on cada Comunitat Autònoma remarca els seus propis mínims a assolir.

Segonament trobem el propi centre amb les concrecions curriculars pertinents adaptades a les seves característiques a nivell d’escola com a centre tenint en compte horaris, materials i demés.

En tercer lloc trobem la programació d’aula on s’especifiquen les necessitats d’una aula en particular, per exemple si hi trobem algun nen o nena amb necessitats educatives especials.

Finalment, ens trobem amb la programació didàctica, on es troben totes les unitats didàctiques que s’aniran portant a terme durant els curs amb les adaptacions pertinents al tipus d’alumnat que ens trobem.

"Cada classe és diferent"

http://www.flickr.com/photos/soldiersmediacenter/1380152882/sizes/z/in/photostream/

El currículum a l’educació infantil

Segons Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, autores de “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”, es considera que aquesta etapa té entitat pròpia i convé no caure en la “trampa” de deixar-nos guiar per les exigències que puguin manifestar-se des de les etapes posteriors a l’ensenyament.

És essencial saber què volem ensenyar i per què; a partir d’aquí trobarem les diverses formes d’assolir el nostre objectiu.

La reflexió sobre què volem que aprenguin els nens durant l’etapa és un element fonamental per a proporcionar-li coherència, així aprendran a través de la relació que establiran amb els objectius.

És fonamental proporcionar experiències variades als nens i ajudar-los a establir relacions entre tot el que experimenten.

Tot quant vulguem que aprenguin des del naixement fins als 6 anys pot considerar-se contingut d’aprenentatge d’aquesta etapa.

És important identificar les particularitats de cada cicle ja què això ens ajudarà a determinar els objectius propis que vulguem assolir en cadascun d’ells i és obvi què hi ha diferències entre el que necessiten els nadons d’un any i el que necessiten els de quatre, per tant, la identificació d’aquestes necessitats ens ajudarà a pensar amb el currículum propi de cadascun d’aquests dos cicles.

La seva lectura, anàlisi i discussió als equips de mestres contribueix a clarificar els referents dels que es parteix i a prendre decisions més coherents i compartides.

 

"Educació als nadons"

http://www.flickr.com/photos/patdavid/4455723092/sizes/z/in/photostream/

Deixo un vídeo d'una conferència del senyor Ángel Pérez Gómez quesi teniu una estoneta es prou interessant veure'l.

Per acabar, i com és costum, deixar una cançó per a finalitzar l'entrada, en aquest cas amb anunci inclòs, no vull fer publicitat però penso que, a més de la publicitat, aquest anunci té un missatge que ens arriba a tots tan dur, com cert. 

Penso què exposa un missatge que no s'ensenya ni està inclòs al currículum i que ens aniria prou bé tenir-lo, en certa manera, vull dir que hem de seguir lluitant per un canvi.

Segurament l'heu vist però jo no em canso ni de veure'l ni de cantar la cançó què, a més, també es de les meves preferides... la podeu escoltar en versió original al gadget.

Moltes gràcies, bon pont (per aquells que en teniu) i fins la setmana que ve...

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪