El diccionari de llengua catalana té moltes acceptacions en aquesta paraula. La que ens interessa a nosaltres en matèria educativa és la següent: aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria.
Antoni Zabala, però, la defineix com: la intervenció eficaç als diferents àmbits de la vida, no només al professional, sinó també personal i interpersonal.
Per tant, entenem com competència, allò que aprenem provinent de diferents branques d'estudi, de forma no propedèutica i que ens serveix al llarg de la nostra vida per a resoldre problemes que se'ns van plantejant al llarg d'aquesta.
Així doncs, són: fets, conceptes i principis (continguts, coneixements i aptituds) que una persona ha de dominar per ser competent i saber donar resposta a diferents situacions de la vida real de forma eficaç; actituds, habilitats i coneixements de forma integrada i interrelacionada a la vegada que hem d'assolir. Aquestos procediments s'aprenen i s'assoleixen practicant-los dia a dia, errant i aprenent dels errors. És tal com diu Zabala, “hem d'afegir la concepció de la que disposem de com les persones aprenem i la capacitat que tenim per transferir i aplicar aquest coneixement en diferents contextos (…) ja que en ocasions encara persisteix la concepció de que qui sap ja sap fer i sap ser”.
"Què necessitem per fer una salsa de tomàtiga?"
http://www.flickr.com/photos/luciamuoz/5480136962/sizes/z/in/photostream/
Com fem servir aquestes competències davant un problema que se'ns pot plantejar?
Es veritat que parlem cada dia de les competències que hem d'assolir des d'infants, però sabem com fer-les servir?
El primer que hem de fer en trobar-nos davant d'un problema que se'ns pugui plantear és analitzar la situació. Després seleccionar les competències que domino i pensar en quina pot ser la més adequada i pensar en les opcions que tinc, amb el què sé fer. I per últim hem de fer el què sabem fer, d'una forma estratègica i aplicada de forma flexible per tal de dominar i resoldre el problema plantejat.
Què passa? Que tot aixó és un procés mecanitzat que hem assolit amb el coneixement i no ens donem compte quan ho duim a terme, però és el què hem d'ensenyar als nostres infants, per aixó encara (molt menys, és clar) es crea una bola problemàtica on es contradiu tot aquest procés, ja què ens afecten uns referents tradicionals i ens crea el dilema de saber que fer però ens falla el com. Per aixó estem aquí, per saber el què, el com i el quan, i dur-lo a terme de la forma més eficaç possible.
Els referents tradicionalistes nombrats anteriorment, són la causa d'aquesta crisi educativa. Tal com ens exposa Zabala, no és el mateix saber llengua que tenir competències lingüístiques. Aixó és un problema que acaba afectat a l'Estat espanyol. Com? Molt senzill: ens parem a explicar cadascuna de les normes d'accentuació, tota la part gramatical, sitaxi, adequació, cohesió, etc. però a l'hora de per una exposició oral les competències lingüístiques minven a zero, perquè no escribim parlant sinó que hem de parlar amb el que sabem i a l'escola no ens ensenyen a parlar de la mateixa forma que a escriure. Recordem:. no es el mateix ser solidari que saber el què significa solidaritat.
"Mapa simbòlic de les passes a seguir per a assolir competències"
http://www.flickr.com/photos/sego/311068323/sizes/z/in/photostream/
Però què necessitem per ser competents? Com s'aprén a ser competent?
Una frase ho resum tot: com s'aprén a ballar? La resposta és: ballant.
Doncs ser competent és el mateix, s'ha de saber analitzar la situació i seleccionar l'opció de ressolució correcta i, aixó, s'aprén fent-ho.
Potser es necessiti un model a seguir per seguir uns passos de ball però, a més, la pràctica és essencial. El mateix ens passa per ser competents, al principi necessitarem un model que ens pugui guiar el camí, però segur que si ens equivoquem, aquest camí ens quedarà encara més clar que si ens el diuen des d'un principi. Per aixó la organització dins l'aula és un punt clau en aquest apartat.
L'aprenentatge entre iguals i l'observació de diferents models fa reflexionar a l'alumne amb el que està fent, sobretot si el que fa ho duu a terme en grups de diferents tipus segons el que es vulgui aconseguir. Una persona que tingui competències matemàtiques més desenvolupades pot ajudar a un que les té menys desenvolupades i crear així un vincle afectiu i cooperatiu dins l'aula què, més tard, pot ser que aquell nen amb problemes amb les matiemàtiques pugui ajudar a qui l'ha adujat abans en un exercici d'anglès (per exemple).
Per tant, incorporem també pautes de socialització i convivència necessaries també en qualsevol aspecte de la nostra vida i en qualsevol etapa.
Resumint, i per deixar clar aquest apartat, una actuació competent, tal com diu Zabala, comporta no només conèixer els instruments conceptuals i les tècniques disciplinars, sinó sobre tot ser capaç de reconèoxer quins d'aquestos són necessaris per ser eficients davant situacions complexes i aplicar-los en funció de les característiques de la situació.
"Aprenem a ballar ballant"
http://www.flickr.com/photos/sergekuznetsov/4345161183/sizes/z/in/photostream/
Un problema a classe? Competencies actitudinals.
Per què li diem problema? Per què no sabem com evaluar ni que fer amb aquestes competencies. Sabem evaluar una persona amb dificultats per entendre conceptes o amb dificultats per entendre procediments. A aquestos alumnes tenim claríssim com ajudar-los. Però què feim amb els que no tenen una actitud de predispocició a l'aula a l'hora d'aprendre? Aquestos alumnes queden normalment renegant del propi aprenentatge i quedant-se cada vegada més endarrerits, aleshores tenim clar que fer: explica-lis conceptes i procediments, no?
El problema és que el resolem tard, aquestos alumnes han de tenir interés i predispocició a aprendre a l'aula, en cas contrari, i quan haguem de explicar-lis procediments i conceptes, serà massa tard; per què ja no tindràn interés i hauràn perdut part del seu “creixement del coneixement”.
Les actitus s'aprenen amb vinculació, amb el valor i amb l'afectivitat, vivit situacions que ens facin assolir interés per l'aprenentatge, vinculant funcionalitat i realisme a les coses que aprenem. Que vegin que de veritat els hi serveix, els és útil i què prossiblement necessitin aquestos coneixements més tard.
La persona en la que ens hem d'enfocar és la que perd l'interés per la matèria, qui té predispocició a aprendre aprendrà autónomament ja què ja té l'actitud per aprendre.
"Apatia i falta de predisposició"
http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2344934663/sizes/o/in/photostream/
Com aprenem competències?
A l'escola, aprenenem competències mitjançant Unitats Didàctiques ques sorgeixin de situacions reals i on el contingut a aprendre tingui sentit.
Fer anàlisis simples no ens serveix per què el que trobarem seràn problemes complexos, per tant hem de donar problemes complexos on els resultats siguin reals. Recordem el cas que ens va explicar Pere Alzina a la conferència sobre Educació al segle XXI sobre el problema de les pilotes a la classe de matemàtiques. Sumar dos pilotes més tres pilotes és facil de fer, recomptem i ja està. Però que feim amb el problema d'aquella nena? Allò era un problema real on s'havia de donar una sol·lució real i, òbviament, era prou complex.
Aixó ens duu a veure el fracàs de les proves PISA, (acrònim de “Programme for International Student Achievement” (Programma internacional d'evaluació d'alumnes), un estudi internacional comparatiu d'evaluació del rendimient de l'alumnat posat en marxa per la OCDE i en el què Espanya hi participa). Tracta de medir el grau en què los joves de 15 anys, que s'apropen al final de la seva escolaritat obligatòria, es troben preparats per a enfrentar-se als reptes de la vida adulta. El que s'evalua en aquestes proves és: llengua, matemàtiques i ciències.
El problema amb el que ens trobem és el següent: molt bé a parts on s'hagi de plasmar una fòrmula però pèssim en la demanda de competències lingüístiques, perquè? Per què posen textos complexos quan els nostres alumnes de 15 anys que encara seguiexen llegint Els tres porquets.
Un exemple molt clar són les classes dels màsters universitaris, on s'aprén analitzant casos reals, potser es poden explicar en vint minuts, però troban la lògica i analitzant-la s'aprén de forma més eficaç.
Aixó ens fa veure que no sempre dominem el carácter dels continguts: n'hi ha que tenen suports totalment disciplinars (com aprende què és un anacrusi a música), n'hi ha de interdisciplinars què necessiten d'altres disciplines (com aprendre els animals en anglès, abans els haurem d'haver après en la nostra llengua) i n'hi ha de metadisciplinars, és a dir, que no estàn sustentats a cap disciplina acdèmica (com per exemple participar cada dia a clase de forma activa).
"Preguntes en l'aire que s'han de respondre"
http://www.flickr.com/photos/iscjorgegarcia/2101653400/sizes/z/in/photostream/
Com sabem si anem pel bon camí?
És molt fàcil criticar el sistema educatiu i no donar respostes ni opcions que el facin ser millor. Tots sabem què es una dictadura i tots sabem que no és la millor forma d'ensenyar a un alumnes. Per aquest motiu una de les millors opcions és crear una democràcia a classe mitjançant assamblees on, la majoria de vegades, veiem que l'alumne encara és més estricte que el propi mestre davant d'un problema d'incompetència.
A més, aquí podrem veure si la nostra funció com a mediador d'assoliment d'aprenentatge està sortit com s'espera ja què es veu la cooperació i l'afecte entre iguals.
Moltes vegades, el problema no està en la competència a assolir, sinó en la metodologia emprada per a ensenyar-la.
"Assamblees a classe"
http://www.flickr.com/photos/cjc/4700348448/sizes/z/in/photostream/
Per assolir aquestes competències, podem promoure activitats que millorin el model expositiu que no dominem, per exemple, exposar els treballs realitzats de forma oral. Hem de saber que les disciplines no són suficients per a entendre la vida, és a dir, no sabem el que és una clau només dibuixant una clau, o descrivint una clau, o sabent si és rodona o quadrada. La millor forma és palpar la clau, veure-la directament.
Un exemple més clar és que sabem dividir un pastís per què ens vàren dir que en teniem un i el teniem de dividir entre vuit persones i que la part que ens quedàvem nosaltres es deia un octau, és a dir, vàrem veure la part real. Ara, ningú sabria dir per què serveixen les derivades en la vida real.
"Crear interés"
http://www.flickr.com/photos/ofernandezberrios/5307361918/sizes/z/in/photostream/
Com ensenyar millor les competències?
Els principis en que ens haurem de basar seràn:
-A partir de situacions reals per tal de què el que fem tingui sentit.
-A partir de situacions complexes, ja que vivim en un món complex amb probles d'aquest tipus.
-A partir de situacions on s'hagin d'aplicar els conceptes assolits per tal de mecanitzar-los al nostre alprenentatge.
-Les competències han d'estar relacionades amb el contingut, pero tal d'establir una lògica que ens permeti assolir el coneixement.
Recordem que el nostre objectiu no és arribar a una utopia, sinó donar una passa cap a ella ja que aquesta és impossible d'arribar-hi.
Ens falta evaluar tot aquest treball, però aixó ho veurem proximament, així us eixo amb les ganes de voler saber més.
Per cert, vull aprofitar per dir que m'ha arribat a les orelles una organització que es diu JUEGATERAPIA, on es dediquen a recollir tot tipus de video-jocs, jocs, “Play-Sations” que no fem servir per als nens malalts de Càncer i distribuïr-les als hospitals amb zones d'oncologia per tal d'arrancar algún somriure durant totes les hores de quimioterapia.
El seu lema és: "la quimio jugando se pasa volando".
Els video-jocs s'entreguen amb el nom del donant per a què el nen o un familiar ho pugui agraïr mitjançant una trucada, un missatge, etc. i es queden al centre per a què altres nens puguin gaudir durant les hores de quimioterapia o llargues hospitalitzacions.
A seva seu es troba a Madrid, C/Sagasta nº 8 on podeu enviar totes les vostres donacions. També compten amb la col·laboració de 20 Associacions de la Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer (FEPNC) amb seus a moltes provincies espanyoles.
I ara si, recordar al·lotetes i al·lotets que aquest cap de setmana es el moment més esperat: el gran LIPDUB! Espero que ja tingueu la cançó assajada.
Per anar obrint boca us deixo el que van fer els nostres veïns de la Universitat Alberta Giménez de Palma.
Ens veiem la setmana que ve!
Petonets!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
No hay comentarios:
Publicar un comentario