Reflexió final i cloenda.

Ha set un primer any dur, ple de feines i amb necessitat de dur-ho tot al dia. Un any on totes les companyes, treballant i ajudant-nos, ens hem anat coneguent cada cop més. 

Un gran any ple d'aprenentatges...però anem a explicar-ho assignatura per assignatura, per a què ens entenguem millor.

Començarem per CATALÀ.

Hi ha que dir que aquesta és una de les assignatures més fortes desde el punt de vista de moltes companyes, tant del nostre curs com d'altres cursos. De fet, moltes de nosaltres encara ens preguntam com ens ha anat tan bé.

La meva opinió sobre aquesta assignatura no és gaire agradable. Jo m'esperava fer més didáctica de llengua o potser usos de la llengua i, en canvi, vàrem passar tot el semestre fent fonètica i anàlisi de frases. Potser al final, i a corre-cuita, si vàrem fer alguna cosa de teoria sociolingüística, però només comentant a classe.

I a l'hora de l'exàmen, els exercicis només un eren una frase (pregunta d'un punt), verbs, sociolingüística i detecció d'errors. Així que vaig donar gràcies a Déu per recordar coses del llibre de Jesús Tuson “Una imatge no val més que mil paraules”, de sogon de batxiller, que em van servir per a contestar més de la meitat de l'exàmen.

Així i tot...ja està...ja ha passat! ☺

De la següent assignatura que parlarem serà PENSAMENTS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS.

Aquesta va ser una assignatura molt interessant i molt fàcil. Les classes eren molt ràpides, però perquè hi havia molt de temari i havia que fer-ho així. Fet del que la senyora M. Carmen Fernández i Bennássar no en tenia cap culpa i, a més a més, em va semblar una professora excel·lent i molt propera a tots els seminaris.

Vàrem estudiar diferents autors com Freinet, Decroly, Montessori, Fröebel, entre molts altres que em van agradar per la diversitat d'aportacions que feren cadascún d'ells a l'àmbit educatiu.

Si n'he de triar algún, probablement em quedaria amb Montessori ja què em sembla fascinant la seva aportació al món educatiu amb les recomanacions de distribució de temps i espai i l'aportació de material de joc i didàctic a l'aula.

Recalco una de les exposicions d'aquesta assignatura. Ens va tocar explicar les lleis educatives. Típic tema que no li agrada a ningú explicar per la quantitat d'informació que hi ha. Al nostre grup que el formàvem na Zineb, na Gemma i na Zhila se'ns va ocórrer una idea: fer un teatre. El fil d'aquesta història era que na Zhila era un detectiu que havia de desvelar com havíem assassinat a na Gemma, na Zineb i jo. Bé...així no té gaire sentit...però quan na Gemma fa de LOCE, na Zineb de CAIB i jo de LOE tot recobra vida. Tant, que imaginàrem que havíem matat a la LOCE perquè havia matat al meu pare: la LOGSE; així que la LOE (jo) havia arribar a convèncer a la CAIB (Zineb) per a que l'ajudés a matar a canvi d'uns honoraris ben suculents per a ella. Quedava així una història molt clara on cada llei nombrava els punts més rellevants i les disputes sorgien de les diferències entre aquestes.

Però aixó no va ser tot, ja què en aquell moment vàrem canviar de partit gobernant i la història va haver d'acabar oberta a causa de les noves reformes que podrien venir.

Tothom va quedar satisfet de l'obra de teatre i va entendre més la informació que voliem fer entendre que si no haguérem explicat les lleis durant hores.

Novela policíaca, la nostra... 

(foto de http://www.flickr.com/photos/call-to-adventure/2982863855/sizes/z/in/photostream/)

Però “Contemporani” o “Pensaments” com li deiem a aquesta assignatura, anava molt lligada amb MODELS EDUCATIUS EN LA PRIMERA INFÀNCIA ja què els autors que veiem eren més o menys els mateixos i seguiem un dels treballs que havíem començat a l'assignatura de na Carmen Fernández. També vàrem fer una mena de teatre per explicar el nostre projecte sobre Can Blau que també va agradar molt. 

El que més recordo d'aquesta assignatura es el llibre de Tonucci de “Quan els infants diuen PROU!” Ens va fer escollir una frase del llibre i reflexionar sobre el que ens feia sentir. Jo vaig escollir “Volem d'aquesta ciutat el permís per jugar fora de casa” ja què em sembla una molt bona frase de guerra dels nens davant de la construcció massiva d'edificis i la falta d'espais verds i de joc per a què ells puguin gaudir de l'aire lliure. En cas contrari, aconseguir el que està passant actualment: els nens queden a casa veient la televisió i jugant a videojocs.

Canviarem ara una mica el “chip” i parlarem de l'assignatura de MÚSICA.

Música em va agradar moltíssim, era el que esperava. Les classes eren molt divertides i molt pràctiques, però a la vegada apreniem la didàctica de la música com nosaltres mateixes.

Per mi, a més a més, va suposar una superació personal ja què havia de cantar, ballar i tocar la flauta davant de tots amb la vergonya que jo tinc.

L'hora de l'exàmen per mi va ser molt emocionant, ja què en acabar el professor, Toni Pons, em va dir que si volia seguir estudiant per a professora de música que em veia futur perquè havia millorat molt des de començament de curs.

Per acabar he de dir, que penso que una de les coses més impactants d'aquesta assignatura va ser aquest video on es veu el ritual de castració dels nens per a què en arribar a ser adults quedèssin amb la mateixa veu i poguèssin cantar igual que quan eren nens, és a dir, amb veu de nens o de dones. Era part del temari, de la part de cant, i es feia perquè anteriorment no estava ben vist que les dones cantàssin en públic o féssin qualsevol tipus d'espectacles.

Ànim per no acabar plorant!

Seguint amb les assignatures de primer, continuaré amb BASES DIDÀCTIQUES I DISSENY CURRICULAR. D'aquesta assignatura no diré gaire ja què gairebé totes les entrades d'aquest bloc hi estàn dedicades. Ha set una enfeinada fer setmana rere setmana el bloc, una gran enfeinada que va tenir la seva recompensa ja què sense adonar-nos-en vàrem reflexionar tot allò que parlàvem i poc a poc va anar formant part dels nostres coneixements. 

Dir, que és una gran experiència veure com altres persones de fora les nostres parets de l'aula també et llegeixen, en el meu cas va ser Marisa Moya la que va comentar una de les meves entrades on referenciava una de les seves frases a “Purpose/ed 500 palabras”; i des d'aquí moltes gràcies pel teu comentari ja què em va donar una espenta per seguir lluitant per una educació de qualitat.

Continuaré parlant de DESENVOLUPAMENT COGNITIU I LINGÜÍSTIC EN LA PRIMERA INFÀNCIA. Aquesta he de dir que, de primer curs, encara que estigui malament dir-ho, és la que més m'ha agradat. El temari era extens, era dens i així i tot m'ha semblar molt interessant. 

Gràcies a aquesta assignatura i a una de les pràctiques realitzades per aquesta assignatura, he de dir que probablement en acabar la carrera d'Educació Infantil faci Logopèdia. Em sembla un món apart com els nens aprenen a parlar, aquireixen sons, aprenen a escriure. Fins fa poc no podia creure com aprenien a escriure sense saber llegir, ni com llegien sense escriure. Ara, ja ho se i m'encanta, i vull saber més i més sobre aquest tema. 

Sembla que no en vaig tenir prou amb totes les pràctiques, però certament, em van agradar totes, una de les que més va ser la quarta, on explicàvem l'adquisisció de sons entre els 12 i 18 mesos. Amb aquesta edat apareixien les síl·labes directes (consonant + vocal), les indirectes (vocal + consonant) i els símfons (consonant + R/L). Els videos demostratius per a l'exposició els vaig fer amb el nebot de unes amigues; i l'esperiència va ser increible. Però la pràctica que més em va arribar va ser la tercera. Us la deixo per a que vegeu de que va...

Treball Finit

Conjuntament amb la teoría d'aquesta assignatura, anava la teoria de LA LLENGUA A L'AULA D'INFANTIL: DEL PLAER DE LA LECTURA AL JOC DE L'ESCRIPTURA. En aquesta assignatura no vàrem fer molt més del que vàrem fer a psicologia, però ho vàrem fer més extens. El fet es que no em va agradar. No veig pedagògic haver de copiar el temari. De fet, la frase en aquella classe era “ara copio, demà entenc” perquè no donava temps a reflexionar mentre es feia la teoria. Aixó em va semblar una mica contradictori amb tot el que vàrem estar veient amb totes les demés assignatures. És més, ni tan sols l'exàmen em va agradar.

Vàrem haver de fer un treball de transtorns del llenguatge que no puntuava, però que sortiria a l'exàmen i no va sortir; les preguntes de l'exàmen es repetien i el cas pràctic era fàcilment confusible.

No tot es dolent, és a dir, aprofundirem més en el que havíem começat a veure a desenvolupament lingüístic i aixó em va agradar per la emoció de la logopèdia que tenia, però no ho vaig notar ni didàctica ni pedagogia per part de la profesora, penso que agafar apunts per internet i dictar-los a classe ho sap fer qualsevol. Potser sona dur, però és l'experiència que em va quedar en acabar aquella assignatura.

Seguidament comentaré les dues assignatures d'ANGLÈS conjuntament. El fet de fer-ho així és perquè no vaig fer distició a l'hora d'estudiar. Per mi era una mateixa assignatura on un dia feiem una part de la llengua i l'altre dia feiem l'altre part.

També varem fer feines de bloc. Jo per exemple les vaig fer conjuntament amb na Zineb i va ser una experiència molt agradable ja què entre les duen feiem muntatges impresionants.

Entre anglès i bases didàctiques vaig conèixer a Sir Ken Robinson, un home...bé... “is an internationally recognized leader in the development of education, creativity and innovation. He is also one of the world’s leading speakers with a profound impact on audiences everywhere ”. Actualment també el segueixo per twitter i es molt interessant el fet de veure el que diu a favor de l'educació sempre. Un dels seus últims tweets que m'ha impactat molt és el següent “"If we can't modify education let's modify the kids" The uses and abuses of ADHD drugs” que porta a un enllaç on es pot llegir un article sobre desordres d'atenció que intenten corregir amb pastilles.

Parlaré ara de l'assignatura de SOCIOLOGIA, CONVIVÈNCIA I EDUCACIÓ. Aquí m'he de parar una estona i respirar. Penso que tenc una mena de frustració amb aquesta assignatura, només de sentir el nom m'agobio. Ho vaig passar molt malament, tot sigui dit, però va merèixer la pena. Si bases didàctiques em va semblar molta enfeinada, sociologia era el súmmum de treballs per fer. Hi havia molta teoria, molts de treballs i moltes lectures. 

Segueixo pensant que no estava ben compensat el treball de crèdits pràctics amb crèdits teòrics, però bé, com em va passar amb català: ara ja està...ja ho he passat. ☺

Per aquesta assignatura vàrem haver de veure una pel·lícula anomenada “Hoy empieza todo”. És una mica dura, però explica la realitat de les escoles amb pocs recursos, com el govern li dona l'esquena per donar prioritat a altres assumptes i les conseqüències de integrar-se massa en la vida d'una família quan ets mestre. La deixo enllaçada per si la voleu veure, val la pena!

Pel que fa a ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EDUCATIVA he de dir que no hi ha gaire per comentar. El professor Jaume Oliver Jaume era com un àvi per a nosaltres. Tot ens ho explicava detingudament i amb molta paciència per a què ho entenguèssim. Els seminaris eren molt productius ja què ens va fer anar a visitar l'escola de Can Cantó i l'escoleta de Ses Païsses per a què ens expliquèssin els documents necessaris per a dur a terme la gestió educativa de centres tant d'infantil com de primària. 

Aixó ens va ser molt útil perquè ens va aclarir moltes coses. El fet de poder veure com professors i directors es mostràven els documents “in situ” era molt més significatiu per a nosaltres. Podiem veure la quantitat de documents que es necessiten per a gestionar una escola/escoleta: que si el PEC, que si RRI, etc. van deixar de sonar-nos a xinès. Cal esmentar també que en l'últim seminari vàrem fer una festa al professor ja què es jubilava i totes estàvem d'acord en què s'havia portat molt bé amb totes nosaltres i que era tan proper com un àvi i s'ho mereixia.

Finalment, i no per això menys important, cal esmentar l'assignatura de APRENENTATGE DE LES LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES. Aquesta assignatura era optativa, com una de les d'anglès. Havíem de fer una exposició i una unitat didàctica enfocada a qualsevol tema però dedicada a diferents llengües. 

El meu grup va fer una taula rodona com si fós un programma televisiu dedicat a la diversitat lingüística. La presentació va agradar moltíssim i a mi també em va agradar molt fer-la. El tema d'aquesta era l'actuació de diferents escoles d'Anglaterra davant de diversitat cultural i lingüística en què es trobàven. Per tant, teníem informació de moltes escoles que sortien en la lectura prèvia. Per aixó, idearem una mena de programma on posàvem videos en què explicàvem cada intervenció de cada escola com si fós una corresponsal. Així, la densitat de la exposició quedava reduïda al dinamisme d'un programma.

A continuació posaré una de les diapositives de la presentació per a què veieu la quantitat d'informació que hi havia per cada escola.

Fotografia d'elaborció pròpia.

Així doncs, estareu d'acord amb mi en què ha set un any ple d'aprenentatges, ple d'emocions i ple de treballs. Però ja ha passat, l'estrès de primer ja ha passat i he de posar la vista al futur de segon.

Seguirem en contacte pel bloc de segon: http://segondenapatri.blogspot.com.es/

Un petó a tots i a totes, gràcies per fer de primer un any espectacular i anem a per segon amb ganes!!

Love, Patri!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪