Com aprenem?

Una pregunta que sembla ben fàcil de contestar: gràcies a un aprenentatge significatiu, és a dir, gràcies a un aprenentatge que va més enllà de la memorística. Per tant, un aprenentatge capaç d'assolir-se més enllà de l'aula: un ensenyament comès per a la vida.

Això és el que hem estat debatint aquesta setmana, i això mateix és el que vol que A.Zabala anomenem com a competències: ensenyament comès per a la vida.

He estat seguint algunes de les entrevistes d'aquest autor i m'agradaria respectar-lo quan diu que prefereix que s'anomeni així en comptes de competències ja que les seves raons (exposades a continuació) són prou sòlides.

"Per començar, les competències estàn relacionades amb el món empresarial de finals dels anys 70, quan persones amb títols acadèmics més alts eren incapaços de donar respostes a treballs innovadors, ja què no tenien un perfil professional ben assolit a causa de la poca pràctica que havien rebut a la seva etapa de professionalització. Així, analitzant a altres pedagogs com: J. Dewey o W. Kilpatrick*, (entre molts altres en què s'ha basat A.Zabala), arribem a la conclusió de l'escola està feta per formar per a la vida, que la seva funció és donar respostes de la vida i per a la vida i, per tant, per les competències que s'han d'assolir per a aquesta. Per això l'anomenam aprenentatge per competències, però almenys hem de saber per què ho diem així."

A. Zabala

Per a assolir un coneixement, al llibre 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias, del mateix Antoni Zabala i Laia Arnau, s'exposen 10 principis pedagògics relacionats amb aquest ensenyament comès per a la vida que exposaré a continuació i que són els que hem vist aquesta setmana a classe:

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs
   Representacions esquemàtiques que cada infant té d'una persona, un objecte o un tema. El que la l'alumne sap prèviament abans de començar a endinsar-nos al tema que anem a tractar. A més, hi ha que adaptar-se a aquestos coneixements previs, és a dir, si no sabem res sobre les estacions espacials, no començarem donant informació sobre la Mir des d'un principi. Per això cal fer preguntes als nostres alumnes, saber quin és el punt des d'on hem de començar el nostre aprenentatge. No començar en aquell punt que marca el curriculum educatiu, ja què per molt que començem en aquest punt, no ens servirà de res si no sabem alguna cosa abans. El mateix passa en cas contrari, si ja sabem alguna cosa, no cal que expliquem detingudament des del principi, sinó què podem fer un repàs general d'allò que ja sabem i començar des d'un punt més específic on tots puguin seguir avançant a la vegada, sense deixar a ningú enderrerit.
   
   
   
   "Simbologia de coneixement previ, anterior (com s'aprenia abans, en l'anterioritat)"
   http://www.flickr.com/photos/zentolos/2720709476/sizes/z/in/photostream/ 
   
   
2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els continguts previs.
   L'aprenentatge hi té lloc quan s'estableixen relacions entre sustantives i no arbitraries entre el que ja sabiem i el nou contingut a aprendre. Aixó s'ha de dur a terme si l'alumnte té disposició i sap relacionar aquest nou contingut amb el que ja sap, ja què en cas contrai, l'aprenentatge no hi té lloc.
   
   
3. Nivell de desenvolupament.
   Relacionat directament amb la disposició a aprendre del principi anterior. Per a què hi tingui lloc el nou coneixement, no només és necessari que l'alumne pugui realitzar les relacions entre el coneixement previ i el nou sinó que, a més, és necessari que pugui actualitzar els esquemes d'aquest coneixement i contrastar-los amb el que és nou per a ells. Per tant, depèn de les capacitats cognitives que disposa l'alumne per fer front a un nou aprenentatge, és a dir, del seu grau de desenvolupament.
   
   
4. Zona de desenvolupament proper.
   Aquest principi, propi de Vigotsky, fa referència a l'adequada distància entre el que ja es sap prèviament i el que es vol aprendre. Per tant, es pot resumir amb el següent diagrama (elaboració pròpia):
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
5. Disposició per a l'aprenentatge.
   Aqui hi intervenen, a més de les capacitats cognitives, factors vinculats a les capacitats d'equilibri personal, relació interpersonal i inserció social. Saber en quin punt de desenvolupament social es troben els nostres alumnes. Aqui juga un paper important el vincle familiar de l'alumne. "Si no estem agust amb nosaltres mateixos i amb el que ensenvolta, no podem aprendre".
   
   
6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts.
   Una de les condicions fonamentales per a que l'aprenentatge sigui significatiu és que el nou contingut ha de ser per ell mateix i que, per tant, l'alumne li pugui atrubuïr sentit. És a dir, que tingui un valor a la vida real, que sigui aplicable, que sigui funcional i no pas propedèutic, ja què en cas contrari serà oblidat fàcilment.
   
   
7. Activitat mental i conflicte cognitiu.
   Per a què es produeixi l'aprenentatge, es necessari crear un conflicte cognitiu a l'alumne, que li sorgeixi el dubte hi hagi de contestar preguntes que el desequilibrin per a equilibrar-se de nou i reconstruïr així la seva estructura cognitiva anterior al desequilibri. Per aixó necessitem un alumne actiu, un alumne que pugui crear un coneixement propi refelexionant i investigant.
   
   
   
   "Simbología de conflicte d'un mateix"
   http://www.flickr.com/photos/pintipintipinti/3299891739/sizes/z/in/photostream/
   
   
   "Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñes"

   José Ortega i Gasset
   
   
8. Actitud favorable, sentit i motivació
   S'atribueix un sentit a allò que s'està aprenent quan existeix un interés cap als nous continguts, una motivació intrínseca per millorar les habilitats que ja es tenen relacionades amb l'aprenentatge en sí, no només amb la búsqueda d'una aprovació externa després de l'avaluació.
   
   
   
   "El que a mi em motiva, el meu ordinador, les meves coses i, sobretot, la música"
   http://www.flickr.com/photos/daniel-lopez/3216043551/sizes/z/in/photostream/
   
   
   
   
9. Autoestima, autoconcepte i espectatives.
   L'aprenentatge no és excusivament cognitu. L'autoconcepte i l'autoestima incideixen en les diverses capacitats de les persones, en les seves competències i en el seu benestar. Les espectatives d'èxit són el resultat de les idees disposades sobre un mateix, determinants d'una actitud favorable. Una persona amb poques espectatives no estarà disposada per aprendre. Així i tot, hi ha que anar amb compte amb els nens perfeccionistes, ja que una valoració negativa sobre ells pot desencadenar una sèrie de determinants negatius sobre ells que els facin deixar de banda nous aprenentatges. A més, aqui hem de tenir cura d'aquells que necessiten més ajuda, ja que de no aportar-lis l'ajuda que necessiten, quedaràn més enderrerits del que ja van. Aquí vull afegir una frase que em va deixar Marisa Moya al se comentari de la setmana passada que deia el següent: "Si perdemos la conexión con sus intereses (els dels nostres alumnes) no somos la respuesta que necesitan para "poder ser"", i que deixa prou clar la postura que hem d'adoptar davant les diferències en els diferents aprenentatges dels nostres alumnes.
   
   
   
   "Simbologia d'autoestima (s'auto-abraça per què s'auto-estima)"
   http://www.flickr.com/photos/sweet_vengeance/5512778007/sizes/z/in/photostream/
   
   
   
   
10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició.
    El coneixement sobre la pròpia cognició implica la capacitat de prendre consciència del funcionament de la nostra forma d'aprendre. Fer-se una valoració sobre: què he après? Com ho he fet? Què m'ha costat més? I menys?. Són preguntes que cal fer-se al finalitzar el procés d'aprenentatge per arribar a assolir una metacognició i un meta-aprenentatge, és a dir, un desenvolumapent cognitiu i un aprenentatge superiror al que a l'escola s'esperen de nosaltres, que ens faci possible aprenentatges futurs.

Vull deixar un video més (l'altre l'he deixat enllaçat a causa de la seva durada) d'una entrevista del propi A. Zabala, en referència al llibre que estem tractant durant aquestes setmanes i on explica què són les competències bàsiques, com influeixen, etc. Espero que un resulti igual d'interessant que a mi.

Després de tot això no es pot dir, que l'aprenentatge sigui una cosa fàcil d'explicar, encara que ho sembli. El procés és molt complexe, hi ha molts factors que el delimiten. I sí, es complex d'explicar, però no és dificil de dur a terme, ja que es aprendre en qualsevol lloc i de qualsevol persona.

Des d'aqui, aquesta vegada, vull agaïr als meus avis, vull que sàpiguen que m'han ensenyat molt durant tot aquests anys, de fet, encara aprenc d'ells, aprenc cada dia a treure forçes d'on sembla que no n'hi ha. És un altre tipus d'aprenentatge, no? 

"Agraïr als meus àvis (ells no volien sortit)"

http://www.flickr.com/photos/xavitalleda/5567709104/sizes/z/in/photostream/

Potser la meva reflexió d'aquesta setmana és prou escarida, també hi ha que dir que tampoc hi havia molt on reflexionar, ja que pràcticament ha set tot teòric.

Puc dir, però, que mai m'havia parat a pensar en tots el principis en que es basa l'aprenentatge però que, en parar-me a reflexionar sobre ells, no puc dir que en sobri cap, de la mateixa forma que tampoc se m'ocorre cap altre que pugui acabar d'arrodonir tan meravellós quadre que ens ha deixat Zabala al seu llibre 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.

Potser la meva forma d'estudiar no és la correcta, tal com vaig explicar la setmana passada, és a dir, creant cançons on la lletra és el temari a aprendre'm; però la meva forma d'aprendre es duu a terme de la mateixa forma que els demés, mitjançant tots els principis establerts anteriorment. Creant dubtes, relfexionant i buscant respostes sobre ells, acomodant els meus nous coneixements i refent els meus esquemes previs. Aixó és el que he aprés aquesta setmana, tots som diferents, però aprenem de la mateixa forma, potser no al mateix nivell, potser no a la mateixa velocitat, però la capacitat d'aprenentatge ens fa iguals.

*En referència als dos autors citats al principi J. Dewey i W. Kilpatrick, vull deixar una petita pinzellada explicativa de qui eren i què van fer per a què, penso, siguin tant presents per a A. Zabala (per a més informació sobre aquests autors, heu de fer "click" als seus noms).

JOHN DEWEY (1859-1952)
Representant més significatiu de la pedagogia americana, que començà a oposar-se a la teoria  herbartiana (de J.F.Herbart) de "l'educació per la instrucció" encarant la seva teoria "d'educació per a l'acció" (learning by doing).


Per a ell, l'educació és social a la vegada que individual: per una part és el procès pels quals una comunitat transmet els seus poders i finalitats per a assegurar la seva existència i el seu desenvolupament. Per altra banda, també és igual a creixement: reconstrucció contínua mitjançant l'esperiència.


"L'escola no és una preparació per a la vida, sinó la mateixa vida depurada; a l'escola el nen ha d'aprendre a viure"


Per tant, va proposar l'educació com una disciplina de pràctica i comportament, on el punt de partida era l'experiència.

WILLIAM H. KILPATRICK
Deixeble continuador de Dewey. Per a ell l'educació es dirigeix a la vida per a fer aquesta millor. L'educació refà la vida, i no només ocasionalment, sinó deliberadament i de forma contínua, ja que aquesta és la reconstrucció de la mateixa vida.


Pensa que a l'educació l'interesa, sobretot, desenvolupar personalitats de manera que, quan siguin grans, es facin cada cop més autodidàctes a causa del gran interés que tenen en desenvolupar el seu coneixement.


Kilpatrick és un dels qui va formular, primerament, la idea del "mètode de projectes".

Només dir una cosa més: Bon dia de tots sants!

"Panellets, dolç típic de tots sants"

http://www.flickr.com/photos/raul2010/58692950/sizes/z/in/photostream/

Patricia Pinar Roig

☺♥♫