La enseñanza debe ser por la acción. La educación es la vida; la escuela es la sociedad.

John Dewey

lunes, 10 de octubre de 2011

Com voleu que aprenguin ara?

Durant aquesta primera setmana, hem estat veient com en els darrers anys l'educació ha fet un gran salt cap endavant avançant en tots els aspectes existents per tal de millorar i adaptar-se a la qualitat d'aprenentatge dels nous alumnes.


És cert que, d'una banda, milloren les condicions de les escoles; hi podem trobar diferents aules on es poden impartir diferents assignatures (tenim la classe de música, la de plàstica, la de tecnologia, la de psicomotricitat, la de suport, etc.), però on es basa la pluralitat d'aules sinó en la nostra societat consumista? Raonem per un instant. Possiblement a l'època dels nostres avis treballaven tot el dia en una mateixa classe, és més, probablement no tinguessin ni música, ni plàstica ni molt menys psicomotricitat, perquè? Doncs per què totes aquestes àrees d'aprenentatge son d'aquest segle, innovacions que alguns “ilustrats” d'aquests darrers anys han introduït com un bé que dur a terme per millorar en l'educació dels nens d'ara en un segle on el consumisme hi té lloc dia a dia.


Es treuen modes noves gairebé cada dia, ara es duu el Pop, ara el Funky, ara el Heavy; i així anem: obrint portes a la imaginació de les diferents criatures que s'estan formant amb un embolic social que canvia cada poc temps. Aquestos canvis, i l'interès que els mou per conèixer d'ells, són els que fan que cada vegada els nens, sembli, que creixin més aviat. Si peguem un cop d'ull a les escoles actuals, podem trobar no només aules d'ordinadors, potser fins i tot un ordinador per aula; per tant, els nostres alumnes estan exposats a un univers infinit d'informació a la que poden accedir amb un "click" i que els farà veure com és, de primera mà, la realitat que els envolta.


Veiem què trobem al nostre PLE (personal learning environment), es a dir, al nostre entorn d'aprenentantge.



Mapa propi realitzat amb "cmap tools" i dissenyat entre totes les assistents a classe.

Així doncs, si tot canvia i tot evoluciona no podem seguir estancats en una educació basada en la que varen viure els nostres pares. El canvi es difícil, però com tot canvi, necessita un procés d'adaptació on es vegi l'evolució també de la docència; no és fàcil, això ho sabem tots, però tampoc és impossible.


Tal com va dir F.Imbernon l'any 2009 a Eivissa, encara que la frase no sigui seva, “tenim escoles del s.XIX, professorat del s. XX i alumnes del s.XXI”
Volgent resumir així que les escoles, com a tal, es troben en un estat massa antic, lleuger de recursos actuals per als nens que es troben avui dia i que manegen estris de tota mena amb molta facilitat i, aixó hi té lloc, perquè els mestres que tenim avui dia, tampoc estan formats per fer ús de totes les noves tecnologies que van sortint dia a dia.


L'objectiu d'aquesta carrera és formar nous mestres i noves mestres amb capacitat suficient per poder avaluar i ensenyar d'una forma diferent a la que s'ha fet fins ara.


Es molt trist pensar que un metge del s.XIX no pugui treballar al s.XXI per tots els avanços mèdics que han anat sorgint amb el pas del temps, però que un mestre del s.XIX si que pugui dornar classe al s.XXI perquè es segueixi donant la matèria dia a dia, any rere any i sempre de la mateixa forma; ja què al cap i a la fi son vides que depenen d'aquests professionals, de forma mèdica en el cas dels metges i de forma ètica, moral, socialitzadora (com vulguem dir-li) en el cas dels mestres.


Amb això no vull dir que no s'hagi fet bé fins ara, vull dir que si els nostres nens i les nostres nenes son capaços d'experimentar a l'ordinador de casa, son capaços de fer volar la imaginació i assolir una creativitat totalment pròpia, perquè ens ofusquem a minvar les possibilitats d'actuació d'aquestos nens? Hauríem de deixar que aprenguessin tant de la forma tradicional (anant a la biblioteca i buscant en una enciclopèdia) per a que no es perdi el costum ni s'entrabanquin en un moment donat si l'ordinador que tenen a casa es trenca; i ajudant-se també amb les noves tecnologies (ja que son ells la generació "google advaced").


Hem de deixar que l'educació no sigui unidireccional, sinó una moneda de canvi; no que els nens ens ensenyin a nosaltres sinó que nosaltres també podem aprendre moltes coses d'ells; donar-los la mà al camí de l'aprenentatge i acompanyar-los en aquest, tal com s'exposa en el llibre “Va de mestres” de Jaume Cela i Juli Palou.


"Noves tecnologies per als més petits"



Per tant, i com s'exposa a “11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias” d'Antoni Zabala i Laia Arnau, capítol 4, “El vell debat entre la funció instructiva, acadèmica i professionalitzadora, i la visió educadora de l'ensenyament pren ara un caràcter universal, a l'instarurar-se una corrent predominant que entén que els sistemes educatius han d'abraçar-se al desenvolupament integral de les persones” deixant de banda, per fi, l'històric debat entre l'escola que instrueix o l'escola que ha d'educar.


Per finalitzar, m'agradaria compratir un vídeo que explica el mapa conceptual abans mostrat i que reflecteix tot el que vull dir sobre educació i tecnologia.




Com voleu, germans, que aprenguin,
Si aques món va atirbolat?
Si no s'aprén com es solia.
Hi ha massa varietat.”
[UC - Com voleu, germans, que canti? ( Adaptació pròpia 1ª estrofa)]

Patricia Pinar Roig
☺ ♥  ♫

No hay comentarios:

Publicar un comentario