Última idea clau per aprendre i ensenyar competències...

La setmana passada vam veure què era una competència, com fer-la servir, com apredendre-la, què necessitàvem per ser competents, etc. Però ens vam quedar sense saber com avaluar tot aquest procés d'aprenentatge.

El motiu és evident, el procés d'avaluació és molt complicat i necessitàvem tota una entrada per explicar-ho.

Així doncs...

Què entenem per avaluació?

Penso que amb aquest mapa conceptual que he elaborat sobre l'avaluació (segons Zabala majoritàriament) ha de quedar prou clar.

(En fer click a sobre, us remitirà a una pàgina nova on podreu veure el mapa a tamany real)

Per altra banda, Neus Sanmartí, exposa que l'avaluació coporta un recull de dades sobre l'alumnat, un anàlisi d'aquestes així com l'emisió de judicis a partir d'aquestes i, partir d'aqui, una presa de decisions què:

• Si s'orienten a regular les dificultats i errors que sorgeixen durant el procés d'ensenyament-aprenentatge podem parlar de:
  - Una avaluació formativa on les decisions les pren el professorat.
  - Una avañuació formadora on les decisions les pren l'alumne.
• Si es relacionen amb la valoració dels resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge, podem parlar d'una avaluació qualificadora-acreditativa on les decisions comporten diferenciar graus d'aprenentatge i orientar, classificar o seleccionar l'alumne.

Moltes vegades les finalitats es barregen i es tendeix a confondre-les creant dispersió i falta de comprensió entre l'alumnat.

Isabel Solé i José Luís Castillo, afegeixen que “moltes vegades els judicis i les valoracions que fem del nostre alumnat sovint estan influïts per diferents factors que no tenen gaire a veure amb una observació acurada i objectiva” i què “necessitem una avaluació reguladora, de processos on l'alumne vegi el què està fent i cap on s'orienta i d'una forma personalitzada”.

"Atenció personalitzada"

http://www.flickr.com/photos/uiowa/5497038957/sizes/z/in/photostream/

Per arribar a assolir una funció reguladora de l'avaluació i la capacitat d'autorregular-se hi ha que seguir una sèrie de passos que Sanmartí ens estableix i ens explica com:

• Identificar els objectius de l’activitat / activitats: saber per què i per a què es fa l'activitat i, així, reconèixer el què està ben fet i el que no.
• Anticipar i planificar l’acció per realitzar la tasca: qui ja sap dur a terme l'activitat, dedica més temps a planificar-la que a dur-la a terme i, avaluant els resultats no ajudem a aquestos alumnes a que vegin que el saber-ho fer és igual d'important que la planificació que comporta.
• Compartir els criteris d’avaluació: és important que els criteris d'avaluació els coneixin el professorat i l'alumnat per tal de saber el que és més important i el per què ho és.

José Luís Castillo ens diu que l'avaluació ha de ser un motor d'aprenentatge per a l'alumne, no de càstig, per tant, un condicionant del procés d'aprenentatge, per orientar aquest mitjançant els errors comesos.

Els nens que pregunten sempre al professorat com es fan les coses, si van per bon camí, si ho estàn fent bé, és clar que tindràn unes notes excel·lents, però no ahuràn assolit les competències que s'han marcat ja que no han arribat a l'objectiu amb autonomia.

"Autonomia"

http://www.flickr.com/photos/wwworks/3692990064/

Isabel Solé, per altra banda, ens explica que la finalitat bàsica de l'avaluació és que serveixi per intervenir, prendre decisions educatives, observar l’evolució i el progrés de l’infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats d’aula. Per tant, no avaluar per emetre judicis de valor ni etiquetar, sinó per obtenir informació que ens serveixi per aprendre dels erros.

Per aconseguir corregir els errors que cometen els alumnes el les tasques on troben més dificultats, es poden utilitzar estratègies molt diverses que Sanmartí exposa com:

• Aprenentatge cooperatiu i entre iguals: organitzar els alumnes de forma que els qui saben realitzaar la tasca de millor form ajudi a qui li costa més dur-la a terme.
• Preparar materials per al tractament de cada tipus de dificultat situats en racons d’aula, on es treballa en moments diferents. En alguns casos, també s’ofereixen materials d’ampliació, per a l’alumnat que no té massa dificultats.
• Organitzar una hora de “consulta” setmanal, on s’analitzin les causes de les dificultats detectades i es proposin maneres de superar-les en lloc de tornar a explicar el contingut. Per aixó cal una forta corrdinació del professorat ja que cadascú haurà d'adaptar aquesta hora al seu horari segons la "matèria problemàtica". Per altra banda, també pot haver-hi un espai per ampliar coneixements.
• Pactar contractes de treball al voltant de les dificultats a superar, especialment en els casos en què els problemes requereixin solucions a més llarg termini.

Per tant, per aixó neccesitarem uns criteris amb els que avaluar la qualitat del nostre treball. Parlem dels::

• Criteris de realització: aspectes o operacions que s’espera que apliqui l’alumnat en realitzar una determinada tasca (explicar fenòmens, resoldre problemes, etc.).
• Criteris de resultats: qualitat amb que s’apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i s'accepten a partir de valorar-ne la precisió, volum de coneixements, originalitat, etc. 

"Cooperació entre iguals"

http://www.flickr.com/photos/usaghumphreys/3994209941/sizes/z/in/photostream/

I per concluïr, afegeix que en qualsevol cas, és imprescindible que les tasques d’avaluació orientades a valorar el nivell de desenvolupament competencial siguin contextualitzades, productives i complexes:

• Contextualitzada: tasca que planteja un problema o situació que té a veure amb la realitat i que demana aprofundir en com actuar i per què.
• Productiva: tasca que no reprodueix literalment les activitats realitzades per aprendre. Si es plantegen diferents qüestions, algunes poden ser reproductives, però la majoria han de tendir a avaluar si l’alumnat és capaç de transferir co-neixements a noves situacions
• Complexa: tasca d’avaluació que, per donar-hi resposta, obliga l’alumnat a mobilitzar sabers ben diversos i a interrelacionar-los.
  
  

La comunicació, és important en el procés d'avaluació?

La resposta es clara, SI.

Tal com ens expressa Isabel Solé, la informació de l'avaluació ha d'arribar tant a l'alumne com a les famílies, és clar que el llenguatge no serà el mateix però s'ha de deixar de banda la comunicació tan freda a l'hora de l'avaluació entre el mestre i l'alumne, i reforçar la iteracció dels pares a l'hora d'avaluar.

A més l’avaluació influeix i condiciona la imatge que el nen es va formant en relació amb les seves capacitats i amb les seves possibilitats de seguir amb un cert èxit la seva escolaritat.

Compartir l'avaluació amb els infants de manera que aquesta motivi els alumnes i els animin a seguir millorant, creant estímuls que compensin la seva autestima i reforci les seves ganes de seguir aprenent, sempre, és clar, relacionant l'avaluació inicial i la processual.

I compatir l'avaluació amb les famílies ja que la valoració de la família condiciona la identitat i la seguretat de l'infant. No escau que la visió de pares i mestres sigui igual, aixó ens servirà per a que sorgeixin diferents opinions que puguin ajudar a l'alumne a millorar de diferents formes, creant alternatives; però sempre col·laborant per a assolir una bona formació de l'alumne de forma responsable.

"Importància de la família"

http://www.flickr.com/photos/familymwr/4903625620/sizes/m/in/photostream/

Per acabar, hi ha que mencionar l'avaluació de l'atenció a la diversitat, on és necessari principalment avaluar si s'ha atès correctament i les activitats estaven ben adaptades segons les exigencies.

En aquestes circumstàncies és molt important l'avaluació inicial i formativa per a conèixer la situació de l'alumnat, però no és suficient. També és important saber la situació de cada alumne en aquestos aspectes i especialment ens els casos de major gravetat acondicionar especialistes professionals a més del suport familiar ja què en alguns casos serà necessària una avaluació més sistemàtica.

"Atenció a la diversitat"

http://www.flickr.com/photos/r_ortega/522748666/sizes/z/in/photostream/

Es conclusió m'agradaria dir que en molt poc temps la societat pateix molts de canvis, l'auge de les tecnologíes de vegades no sabem si és bo o dolent a l'hora d'establir relacions amb els demés. Però el que si és cert, és que no podem seguir avaluant activitats totalment propedèutiques, vivimim en un món real on necessitem educar per a un món real, amb problemes complexos i on en poc temps es renoven necessitats i tipus d'activitats.

"Caricatura a l'educació de la vida real"

Pensem que ja quasi ningú fa servir les antigues màquines s'escriure, però seguim sabent el què són. Per què amb l'educació passa al contrari? Tothom sap que han de canviar molts aspectes i no volem que s'aprengui com als anys dels nostres àvis, però ho seguim fent exactament de la mateixa forma.

"Canvi de la societat, de l'estona en família"

Recapacitin senyors i senyores! Avançar en les noves tecnologies i innovar no és deixar de banda les estones en família i evadir-se del món! És utilitzar aquestes tecnologies com a complement d'estudi, com a ajuda per ampliar coneixements.

Noves generacions de mestres, nous tipus d'ensenyament-aprenentatge, som-hi! Podem canviar-ho!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

11 (-1) ideas clave para aprender y enseñar competencias. Antoni Zabala

Què entenem per competència?

El diccionari de llengua catalana té moltes acceptacions en aquesta paraula. La que ens interessa a nosaltres en matèria educativa és la següent: aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria.

Antoni Zabala, però, la defineix com: la intervenció eficaç als diferents àmbits de la vida, no només al professional, sinó també personal i interpersonal.

Per tant, entenem com competència, allò que aprenem provinent de diferents branques d'estudi, de forma no propedèutica i que ens serveix al llarg de la nostra vida per a resoldre problemes que se'ns van plantejant al llarg d'aquesta.

Així doncs, són: fets, conceptes i principis (continguts, coneixements i aptituds) que una persona ha de dominar per ser competent i saber donar resposta a diferents situacions de la vida real de forma eficaç; actituds, habilitats i coneixements de forma integrada i interrelacionada a la vegada que hem d'assolir. Aquestos procediments s'aprenen i s'assoleixen practicant-los dia a dia, errant i aprenent dels errors. És tal com diu Zabala, “hem d'afegir la concepció de la que disposem de com les persones aprenem i la capacitat que tenim per transferir i aplicar aquest coneixement en diferents contextos (…) ja que en ocasions encara persisteix la concepció de que qui sap ja sap fer i sap ser”.

"Què necessitem per fer una salsa de tomàtiga?"

http://www.flickr.com/photos/luciamuoz/5480136962/sizes/z/in/photostream/

Com fem servir aquestes competències davant un problema que se'ns pot plantejar?

Es veritat que parlem cada dia de les competències que hem d'assolir des d'infants, però sabem com fer-les servir?

El primer que hem de fer en trobar-nos davant d'un problema que se'ns pugui plantear és analitzar la situació. Després seleccionar les competències que domino i pensar en quina pot ser la més adequada i pensar en les opcions que tinc, amb el què sé fer. I per últim hem de fer el què sabem fer, d'una forma estratègica i aplicada de forma flexible per tal de dominar i resoldre el problema plantejat.

Què passa? Que tot aixó és un procés mecanitzat que hem assolit amb el coneixement i no ens donem compte quan ho duim a terme, però és el què hem d'ensenyar als nostres infants, per aixó encara (molt menys, és clar) es crea una bola problemàtica on es contradiu tot aquest procés, ja què ens afecten uns referents tradicionals i ens crea el dilema de saber que fer però ens falla el com. Per aixó estem aquí, per saber el què, el com i el quan, i dur-lo a terme de la forma més eficaç possible.

Els referents tradicionalistes nombrats anteriorment, són la causa d'aquesta crisi educativa. Tal com ens exposa Zabala, no és el mateix saber llengua que tenir competències lingüístiques. Aixó és un problema que acaba afectat a l'Estat espanyol. Com? Molt senzill: ens parem a explicar cadascuna de les normes d'accentuació, tota la part gramatical, sitaxi, adequació, cohesió, etc. però a l'hora de per una exposició oral les competències lingüístiques minven a zero, perquè no escribim parlant sinó que hem de parlar amb el que sabem i a l'escola no ens ensenyen a parlar de la mateixa forma que a escriure. Recordem:. no es el mateix ser solidari que saber el què significa solidaritat.

"Mapa simbòlic de les passes a seguir per a assolir competències"

http://www.flickr.com/photos/sego/311068323/sizes/z/in/photostream/

Però què necessitem per ser competents? Com s'aprén a ser competent?

Una frase ho resum tot: com s'aprén a ballar? La resposta és: ballant.

Doncs ser competent és el mateix, s'ha de saber analitzar la situació i seleccionar l'opció de ressolució correcta i, aixó, s'aprén fent-ho.

Potser es necessiti un model a seguir per seguir uns passos de ball però, a més, la pràctica és essencial. El mateix ens passa per ser competents, al principi necessitarem un model que ens pugui guiar el camí, però segur que si ens equivoquem, aquest camí ens quedarà encara més clar que si ens el diuen des d'un principi. Per aixó la organització dins l'aula és un punt clau en aquest apartat. 


L'aprenentatge entre iguals i l'observació de diferents models fa reflexionar a l'alumne amb el que està fent, sobretot si el que fa ho duu a terme en grups de diferents tipus segons el que es vulgui aconseguir. Una persona que tingui competències matemàtiques més desenvolupades pot ajudar a un que les té menys desenvolupades i crear així un vincle afectiu i cooperatiu dins l'aula què, més tard, pot ser que aquell nen amb problemes amb les matiemàtiques pugui ajudar a qui l'ha adujat abans en un exercici d'anglès (per exemple).

Per tant, incorporem també pautes de socialització i convivència necessaries també en qualsevol aspecte de la nostra vida i en qualsevol etapa.

Resumint, i per deixar clar aquest apartat, una actuació competent, tal com diu Zabala, comporta no només conèixer els instruments conceptuals i les tècniques disciplinars, sinó sobre tot ser capaç de reconèoxer quins d'aquestos són necessaris per ser eficients davant situacions complexes i aplicar-los en funció de les característiques de la situació.

"Aprenem a ballar ballant"

http://www.flickr.com/photos/sergekuznetsov/4345161183/sizes/z/in/photostream/

Un problema a classe? Competencies actitudinals.

Per què li diem problema? Per què no sabem com evaluar ni que fer amb aquestes competencies. Sabem evaluar una persona amb dificultats per entendre conceptes o amb dificultats per entendre procediments. A aquestos alumnes tenim claríssim com ajudar-los. Però què feim amb els que no tenen una actitud de predispocició a l'aula a l'hora d'aprendre? Aquestos alumnes queden normalment renegant del propi aprenentatge i quedant-se cada vegada més endarrerits, aleshores tenim clar que fer: explica-lis conceptes i procediments, no?

El problema és que el resolem tard, aquestos alumnes han de tenir interés i predispocició a aprendre a l'aula, en cas contrari, i quan haguem de explicar-lis procediments i conceptes, serà massa tard; per què ja no tindràn interés i hauràn perdut part del seu “creixement del coneixement”.

Les actitus s'aprenen amb vinculació, amb el valor i amb l'afectivitat, vivit situacions que ens facin assolir interés per l'aprenentatge, vinculant funcionalitat i realisme a les coses que aprenem. Que vegin que de veritat els hi serveix, els és útil i què prossiblement necessitin aquestos coneixements més tard.

La persona en la que ens hem d'enfocar és la que perd l'interés per la matèria, qui té predispocició a aprendre aprendrà autónomament ja què ja té l'actitud per aprendre.

"Apatia i falta de predisposició"

http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2344934663/sizes/o/in/photostream/

Com aprenem competències?

A l'escola, aprenenem competències mitjançant Unitats Didàctiques ques sorgeixin de situacions reals i on el contingut a aprendre tingui sentit.

Fer anàlisis simples no ens serveix per què el que trobarem seràn problemes complexos, per tant hem de donar problemes complexos on els resultats siguin reals. Recordem el cas que ens va explicar Pere Alzina a la conferència sobre Educació al segle XXI sobre el problema de les pilotes a la classe de matemàtiques. Sumar dos pilotes més tres pilotes és facil de fer, recomptem i ja està. Però que feim amb el problema d'aquella nena? Allò era un problema real on s'havia de donar una sol·lució real i, òbviament, era prou complex.

Aixó ens duu a veure el fracàs de les proves PISA, (acrònim de “Programme for International Student Achievement” (Programma internacional d'evaluació d'alumnes), un estudi internacional comparatiu d'evaluació del rendimient de l'alumnat posat en marxa per la OCDE i en el què Espanya hi participa). Tracta de medir el grau en què los joves de 15 anys, que s'apropen al final de la seva escolaritat obligatòria, es troben preparats per a enfrentar-se als reptes de la vida adulta. El que s'evalua en aquestes proves és: llengua, matemàtiques i ciències.

El problema amb el que ens trobem és el següent: molt bé a parts on s'hagi de plasmar una fòrmula però pèssim en la demanda de competències lingüístiques, perquè? Per què posen textos complexos quan els nostres alumnes de 15 anys que encara seguiexen llegint Els tres porquets.

Un exemple molt clar són les classes dels màsters universitaris, on s'aprén analitzant casos reals, potser es poden explicar en vint minuts, però troban la lògica i analitzant-la s'aprén de forma més eficaç.

Aixó ens fa veure que no sempre dominem el carácter dels continguts: n'hi ha que tenen suports totalment disciplinars (com aprende què és un anacrusi a música), n'hi ha de interdisciplinars què necessiten d'altres disciplines (com aprendre els animals en anglès, abans els haurem d'haver après en la nostra llengua) i n'hi ha de metadisciplinars, és a dir, que no estàn sustentats a cap disciplina acdèmica (com per exemple participar cada dia a clase de forma activa).

"Preguntes en l'aire que s'han de respondre"

http://www.flickr.com/photos/iscjorgegarcia/2101653400/sizes/z/in/photostream/

Com sabem si anem pel bon camí?

És molt fàcil criticar el sistema educatiu i no donar respostes ni opcions que el facin ser millor. Tots sabem què es una dictadura i tots sabem que no és la millor forma d'ensenyar a un alumnes. Per aquest motiu una de les millors opcions és crear una democràcia a classe mitjançant assamblees on, la majoria de vegades, veiem que l'alumne encara és més estricte que el propi mestre davant d'un problema d'incompetència.

A més, aquí podrem veure si la nostra funció com a mediador d'assoliment d'aprenentatge està sortit com s'espera ja què es veu la cooperació i l'afecte entre iguals.

Moltes vegades, el problema no està en la competència a assolir, sinó en la metodologia emprada per a ensenyar-la.

"Assamblees a classe"

http://www.flickr.com/photos/cjc/4700348448/sizes/z/in/photostream/

Per assolir aquestes competències, podem promoure activitats que millorin el model expositiu que no dominem, per exemple, exposar els treballs realitzats de forma oral. Hem de saber que les disciplines no són suficients per a entendre la vida, és a dir, no sabem el que és una clau només dibuixant una clau, o descrivint una clau, o sabent si és rodona o quadrada. La millor forma és palpar la clau, veure-la directament.

Un exemple més clar és que sabem dividir un pastís per què ens vàren dir que en teniem un i el teniem de dividir entre vuit persones i que la part que ens quedàvem nosaltres es deia un octau, és a dir, vàrem veure la part real. Ara, ningú sabria dir per què serveixen les derivades en la vida real.

"Crear interés"

http://www.flickr.com/photos/ofernandezberrios/5307361918/sizes/z/in/photostream/

Com ensenyar millor les competències?

Els principis en que ens haurem de basar seràn:

-A partir de situacions reals per tal de què el que fem tingui sentit.

-A partir de situacions complexes, ja que vivim en un món complex amb probles d'aquest tipus.

-A partir de situacions on s'hagin d'aplicar els conceptes assolits per tal de mecanitzar-los al nostre alprenentatge.

-Les competències han d'estar relacionades amb el contingut, pero tal d'establir una lògica que ens permeti assolir el coneixement.

Recordem que el nostre objectiu no és arribar a una utopia, sinó donar una passa cap a ella ja que aquesta és impossible d'arribar-hi.

En algún moment ells hauràn d'haver seguit les passes d'un model... Són campions mundials ara!

Ens falta evaluar tot aquest treball, però aixó ho veurem proximament, així us eixo amb les ganes de voler saber més.

Per cert, vull aprofitar per dir que m'ha arribat a les orelles una organització que es diu JUEGATERAPIA, on es dediquen a recollir tot tipus de video-jocs, jocs, “Play-Sations” que no fem servir per als nens malalts de Càncer i distribuïr-les als hospitals amb zones d'oncologia per tal d'arrancar algún somriure durant totes les hores de quimioterapia.

El seu lema és: "la quimio jugando se pasa volando".

Els video-jocs s'entreguen amb el nom del donant per a què el nen o un familiar ho pugui agraïr mitjançant una trucada, un missatge, etc. i es queden al centre per a què altres nens puguin gaudir durant les hores de quimioterapia o llargues hospitalitzacions.

A seva seu es troba a Madrid, C/Sagasta nº 8 on podeu enviar totes les vostres donacions. També compten amb la col·laboració de 20 Associacions de la Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer (FEPNC) amb seus a moltes provincies espanyoles.

I ara si, recordar al·lotetes i al·lotets que aquest cap de setmana es el moment més esperat: el gran LIPDUB! Espero que ja tingueu la cançó assajada.

Per anar obrint boca us deixo el que van fer els nostres veïns de la Universitat Alberta Giménez de Palma.

Ens veiem la setmana que ve!

Petonets!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

Educació al segle XXI

El passat dia 11 va tenir lloc una conferència del senyor Pere Alzina (Professor i llicenciat en pedagogia per la Univerditat de les Illes Balears) a l'Ajuntament de Sant Joan, sobre l'educació al segle XXI.

Va ser una gran conferència on no varen faltar punts anecdòtics i humorístics per tal d'enganxar-nos a tots al tema. Una gran afluència a la salda d'actes de l'Ajuntament on, tot i que la gran majoria d'assistents eren dones (mares i professores) també hi va haver un gran nombre d'assistents masculins.

Ens va introduïr al tema mitjançant una anècdota curiosa que va viure als seus primers anys de docència, però que ens va deixar clar l'objectiu de la conferència. El cas era, que als seus primers anys de docència, donant classe a una escola amb alumnes problemàtics, a qui havia d'ensenyar a llegri i escriure, després de molt intents i grans esforços un dia es va cansar i es va posar a llegir el diari a classe ja que no veia que anèssin a aprendre gaire aquells al·lots. Mentre llegia el diari, es va apropar un dels alumnes a la taula i li va dig que què hi posava (a la pàgina de successos). Ell li va dir que havien arrestat a un home amb un nom que començava per unes lletres i, ràpidament, el nen les va associar a un conegut i, mitjançant l'interès d'aquells nins cap a les pàgines de successos dels diaris, vàren aprendre a llegir.

http://www.flickr.com/photos/pascalcharest/2706959343/sizes/z/in/photostream/

Amb aixó ens volia dir que l'aprenentatge serà més fàcil si aprenem amb problemes complexos que facin reflexionar a qui aprèn; no amb problemes simples ni amb un llistat de fets ordenats i lineals. Un aprenentatge que deixi de banda la memorització i que impliqui la RAÓ i l'EMOCIÓ. Amb aixó no diu que no hi hagi memorització després, però aquesta no és la clau de l'aprenentatge. Pot ser què, una vegada estigui après allò que s'ha d'aprendre, el cervell dugui una mecanintació posterior a terme, on sí influeixi la memorització, és lògic: si es mecanitza – es memoritza.

La implicació a classe durant l'aprenentatge, gaudir mentre s'aprèn fa que el cervell lliberi una substància que ens invaeix tot el cos i ens fa sentir bé: la serotonina. Per aixó ja implicam directament el cervell quan aprenem d'una forma que ens agrada i el “tenim content”, per tant parlam d'un aprenentatge més significatiu de FORMA REAL i CONTEXTUALITZADA.

I aquí ens relata una altra anècdota, en aquest cas referint-se a les matemàtiques. A la classe on ens situa ara ens trobem amb un problema que possiblement hem viscut tots alguna vegada. La professora ens explica la suma: tenim tres pilotes i en comprem dos, ens trobem amb cinc pilotes. Amb aquesta premissa, una nena s'aixeca i li diu a la mestra:
- Vols que et posi un problema real de pilotes?
La mestra si contesta que sí, volguent saber quie es problema que plantejarà una nena de 6 anys sobre pilotes. Així la nena li fa la següent pregunta:

- La nostra realitat és que tenim només una pilota vella, desinflada i descolorida a consergeria que, quan toca la campana, correm tots i totes a buscar-la per a jugar. Som vint-i-tres nens i nenes en total a la classe. Normalment els nens volen jugar a futbol i nosaltres no, però com només tenim una pilota el qui primer l'agafi podrà decidir a què jugar i, en cap cas, s'ha parlat de comprar més pilotes perquè l'escola no té diners per a comprar-ne més. Em podries dir com resolem aquest problema, que també es de pilotes?

http://www.flickr.com/photos/80375783@N00/2601580853/sizes/z/in/photostream/

Així doncs, parlem en tot moment d'uns fets REALS, COMPLEXOS i INTERESSANTS, que favoreixin la implicació de l'alumne en l'aprenentatge, aixó sí, aquests fets sempre han d'estar lligats i relacionats amb una història bàsica que ajudi en la comprensió del que s'està aprenent, un fil connector. Els llibres de text (menyspreant-los una vegada més) no lliguen, els fan lligar i, de vegades, amb pega extra-forta per tal d'introduïr-los com sigui. És impossible que després d'un text on s'expliqui la història simple de La Caputxeta Vermella, ho vulguin lligar amb preguntes de comprensió lectora, gramàtica, sintaxis, ortografia, morfologia i fonètica tot relacionat amb el tema de La Caputxeta Vermella. Aquesta història no té tant de contingut per a què un nen vegi l'associació de tot el que ha d'aprendre amb aquesta.

http://www.flickr.com/photos/infermon/5066862712/sizes/z/in/photostream/

Per tant, si no fem reflexionar els nostres infants, el seu procés de raonament lògic s'atura i, si volen saber més hem de poder contestar amb lògica i de forma que el nen ens entengui, no amb una frase com: ara no, que ara no toca aixó! Apliqueu aixó a una classe de tres anys: aprenem els colors. Verd, blau, roig.
Una nena pregunta:
- I el rosa? És un color el rosa?
El mestre que ha de respondre?
- Aixó ja ho vorem, que ara no toca.

Veritat que no es lògic? No és lógic en cap cas, si volen aprendre els hem de deixar aprendre fins on vulguin fer-ho.

Una altra anècdota que ens fa vore la clara funció de explicar les coses con cal i de forma lògica es la següent:

• “Mamà, per què ens segueix la lluna?
• Per què ens estima molt.

DIES MÉS TARD

• Mamà, on és la lluna avui? Ens ha deixat d'estimar? Què li hem fet?
• … (no sabem què contestar, oi? Ho hauríem d'haver pensat abans)”

http://www.flickr.com/photos/_herman/5540502659/sizes/z/in/photostream/

Les històries d'aprenentatge i de la vida han d'estar íntimament relacionades, de forma que es crein conflictes que resoldre per a assolir respostes a aquest conflicte en forma d'aprenentatge.

L'expreriència reflexionada és part de l'aprenentatge.

Per acabar aquesta fabulosa conferència ens va parlar de l'aprenentatge per projectes. Aquestos projectes es duen a terme mitjançant una pregunta que es formula, unes pautes per respondre-les que englobin diferents continguts i molt variats i, finalment, la elaboració d'una resposta pròpia, comprovada i veritable. Deixem de banda les redaccions de: que hem fet aquest cap de setmana? Si un nen no ha fet res, s'ha avorrit com un mussol i, a més, li fem escriure començarà a odiar les redaccions de cap de setmana. Si tenen alguna cosa que contar que ho facin, encara que sigui dimecres, però no per obligació com a feina per al cap de setmana.

I què hi ha més real que la vida a l'escola? Si una persona ens cau malament l'hem de veure cada dia a classe i potser haurem de treballar amb ella, però també pot ser que treball rere treball, acabem veient que no és tan dolenta com ens creiem. EDUCAR PER A LA COOPERACIÓ, educant amb música, plàstica i drama, què millor que el drama per a aprendre a empatitzar? Per a posar-se en un altre paper? Aixó es el primordial per a aprendre: pensar diferent a com solem fer-ho per a poder resoldre el problemes que se'ns plantegin, aprenent així de nosaltres mateixos, amb els altres i per preparar un futur. És a dir, hem d'educar amb perseverància, optimisme, il·lusió, utopia, realisme i planificació per crear nous plantejaments i utilitzar noves tecnologies per a educar com s'ha de fer al nostre segle: al segle XXI.

http://www.flickr.com/photos/whatnot/2510325904/sizes/z/in/photostream/

I believe the children are our future.
Teach them well and let them lead the way.
Show them all the beauty they possess inside.
Give them a sense of pride to make it easier.
Let the children's laughter remind us how we used to be.

Whitney Houston – Greatest love of all (1ª Estrofa)

(Si voleu escoltar-la punxau al gadget de música us la he dixat alli)

Per acabar avui, us deixo un video que m'ha encantat aquest cap de setmana a la gala especia de la ONCE, la gala es deia “Una noche única” i, per molt “sensibloide” que soni a més d'arribar-me i fer-me acabar plorant va fer-me recordar moment de la meva infància a l'escola, ja que la meva mare sempre hem duia a l'escola amb cançons dels “Flores”, espero que us agradi tant com a mi!

Fins la setmana que ve!

Patricia Pinar Roig

☺♥♫ 

Reflexionem...

Aquesta setmana farem només reflexió. I aixó ho farem perquè en tornar de pont se'ns han ajuntat moltes coses que, adjuntarem a la setmana que ve per a arrodonir-ho tot i que no quedin caps per lligar.

Voldria fer una entrada especial agraïnt al programa “Kuentalibros” per publicar els nostres treballs. No saben el que acaben de desencadenar a la nostra classe, parlant en el bon sentit, és clar.

http://www.flickr.com/photos/prathambooks/3365019198/sizes/z/in/photostream/

El fet de llegir un llibre y haver de fer un treball sembla la cosa més senzilla i normal de l'univers. En aquest cas nosaltres hem anat més enllà. Ens esforçem per ser vertaderes mestres TIC, per ser mestres del futur.

Com hem fet aixó? Molt fàcil. Hem llegit el llibre i sí, hem fet la reflexió d'aquest i tot el que es sol per normalment. Però a més hem fet videos amb el programa Photopeach amb fotografies i música per consolidar la nostra reflexió i, per a penjar el nostre word, ho hem fet amb una altra eina anomenada Scribd. Què? Sembla que parlo un altre idioma, no? Doncs aquestes són les nostres noves eines, més enllà d'un llibre, un full i un llapis. Més enllà encara d'un arxiu al nostre ordinador.

http://www.flickr.com/photos/gesteves/2477396306/sizes/z/in/photostream/

Ho hem volgut compartir i hem vist que som bones, més del que sospitavem, que sabem fer coses que agraden més que a una professora que s'encarrega dia rere dia de donar-nos més eines per arribar a ser perfectes professionals i es preocupa per a què sapiguem utilitzar-les.

Crec que encara no queda clar el que s'acaba de desencadenar dins la nostra classe...

Algunes vàrem començar atordides per l'enfrontament a una nova situació. Algunes, fins i tot ens vàrem replantejar el nostre futur com a docent. 

M'agradarà? No m'agradarà? Serviré per fer tot aixó? És realment la meva vocació? Preguntes i més preguntes que no deixaven de fluir pel nostre cap. Ara ho tenim clar. Les noves eines, la necessitat intrínseca de voler dominar-les, dur-les a terme, crear i que la nostra creació surti molt més lluny del que esperàvem...No té preu.

http://www.flickr.com/photos/drachmann/327122302/sizes/z/in/photostream/

L'alegria de saber que accepten publicar els nostres modests treballs, així i tot per sorpresa, després de tot l'esforç abocat a ells, és infinita.

Volem seguir endavant, seguir aprenent, explorar noves TIC's...s'acaba de desencadenar una revolució, però de les bones, de les que el nostre objectiu és arribar el més lluny possible, donar el màxim en tot. Volem seguir creixent professonalment.

Gràcies "Kuentalibros", una altra vegada, per publicar els nostres treballs i deixar que la resta dels volstres seguidors habituals ens coneixin, per deixar-nos traspassar els límits de la nostra aula, les nostres fronteres.

Gràcies Gemma Tur Ferrer, per endinsar-nos al món de l'ensenyament d'una manera tant propera, deixant cada dia més clars els nostres objectius i omplint de satisfacció a totes les que estam a classe al vore com ens desenvolupam cada dia més al món de les TIC's. I congratulations, per totes les felicitacions que estas rebent i dir-te que no només aquestes persones veuen el treball que estas fent, nosatres el sentim i el valoram moltíssim també a la teva classe.

http://www.flickr.com/photos/wwworks/4759535970/sizes/z/in/photostream/

Enhorabona, també, a totes les meves companyes de classe!!

1er Grau Educació Infantil de la Universitat de les Illes Balears, Seu d'Eivissa i Formentera!! ☺

Per cert, la cançó de 4 de copes...us la sabeu ja?

Us la deixo enllaçada amb lletra i tot, eh? No us queixeu...

I a disfrutar del cap de setmana que ja no estem tan saturades...però compte que plou!

Patricia Pinar Roig

☺♥♫